Compte enrere per una nova edició del Festival Elixir de poesia que té l’objectiu de divulgar, promoure i donar a conèixer noves veus, especialment autors i autores joves. Diari de Terrassa ha parlat amb quatre poetesses. Una d’elles, Selena Gala, debutarà enguany en el certamen i altres, com Anna Fernández, hi participarà en recitals. Expliquen com es va despertar el seu interès per escriure versos i quins sentiments expressen
Selena Gala
Selena Gala és el nom literari i artístic de Selena Cotarelo, que enguany debuta al Festival Elixir de Poesia. “Em fa molta il·lusió perquè fins ara he participat en el certamen com a espectadora i ara ho faré recitant els meus versos”. Selena diu que els seus poemes parlen de les experiències personals i que utilitza la poesia com un sistema d’explotació de la bellesa. És a dir, que si parlo de dolor o adversitat, intento curar aquest dolor a través dels versos”. Recorda que escriu des de molt joveneta i que ho fa perquè va arribar un moment que “vaig sentir que havia d’expressar el que sentia molt endins”.
Cristina López
Va estudiar Filologia Catalana perquè se sentia atreta per la literatura. Primer va escriure contes, relats i va fer el salt a la poesia encara que no descarta algun dia escriure una novel·la. La Cristina diu que li agrada la poesia perquè “és un exercici de precisió, passió i bellesa. És com la música”. Explica que els seus poemes s’endinsen en “les erosions que experimenten les persones, les crisis dels sentits, l’acceleració dels processos vitals, la dificultat de comunicar-se”. Ha publicat dos llibres: “Naturant” i “Erosions”. Assegura que publicar és més senzill que abans perquè hi ha més vies obertes com el micromecenatge.
Esther Cánovas
Des de molt petita, quan tenia 12 anys, ja es va interessar per la poesia, per la seva brevetat i intensitat per dir coses i per la seva música. Recorda que copiava alguns versos en els seus diaris, els recitava i provava d’escriure’n. Aquelles temptatives no van ser una flor d’estiu. Al contrari, van generar més lectures i escriptures pròpies. Considera l’escriptura com “un procés d’autoconeixement, de proximitat amb l’ésser humà i de conviure millor. “Els meus poemes gairebé fan una immersió en l’obscuritat (el fet molest, advers, buit) i els hi dono llum al món”. Té dos poemaris publicats: “Al sol de las horas” i “Semilla” i versos solts amb antologies col·lectives.
Anna Fernández
Ha publicat “Cova” i actualment escriu el seu segon poemari que portarà el títol “Partir”. Diu que els seus poemes parlen d’ella mateixa. “El publicat té un punt més passional. Tracta temes com la maternitat, el cos i la mort. El segon poemari que faig ara és més reflexiu i està relacionat amb la partida, la distància i el territori”. L’Anna va començar escrivint prosa i va continuar amb la poesia “perquè el cos i la ment m’ho demanaven”. Diu que un poema és com una obra abstracta perquè les dues coses tenen una lectura que és estètica.
