Apropar-nos fins a la Sala Muncunill, a partir d’aquest dissabte, serà una sorpresa que preveiem gratificant. L’artista visual Pep Busquet (Terrassa, 1946) ha desplegat la seva exposició, “Finitud”, amb la qual ens convida a viure i compartir una experiència sensorial diferent de la que habitualment estem acostumats en una galeria artística convencional.
La mostra invita a fer un passeig íntim per un conjunt d’imatges sobre l’espai urbà i el natural i cada una d’elles s’acompanya d’un poema del mateix artista que s’escolta amb la veu de l’actriu Marissa Josa. La proposta artística demana un caminar lent i quiet per mirar cada fotografia i aturar-se per observar què ens diu.
Reflexió vital
Busquet explica que “Finitud” és una reflexió sobre la vida. “La paraula que aplega tota l’obra artística fa referència al fet que la naturalesa humana té un temps finit, limitat, i, precisament, aquesta provisionalitat fa que la vida tingui una dimensió diferent perquè, en realitat, tot és efímer”.
L’artista ha fugit de penjar les obres emmarcades a la paret (com es fa tradicionalment) per posar-les sobre el terra de la sala jugant també amb un doble sentit de la paraula com espai sobre el qual caminem i com ser humans que formen part del gran planeta Terra. Diu Busquet que ha optat per aquesta forma perquè vol que el visitant sigui un espectador actiu. “Tot té un fil conductor. La sala està ambientada en una llum gairebé de penombra per crear un ambient de recolliment que interpel·li a fer una lectura de les imatges, amb la remor del so dels poemes que recita la Marissa. I el visitant s’ha d’inclinar per fer una lectura de les imatges de la natura que estan a terra i que demanen aquest gest per veure la totalitat i la seva essència”.
Fer visible l’invisible
Les imatges de Busquets, de fet, van més enllà de cercar l’instant bonic i agradable del paisatge. Les fotografies són molt de detall, d’essència, de fer visible l’invisible. Hi ha la ciutat, el bosc i el mar, els elements naturals, l’entorn, però amb fissures i esquerdes que ens diuen que alguna cosa no fem bé. Hi ha flors seques, arbres que mostren les seves arrels més profundes, mars contaminats, espais tancats amb filferro… “És el pas per la vida, un pas per mirar, veure, sentir; perquè estàs viu”, manifesta.
En el conjunt hi ha també un parell d’imatges en relleu, una tècnica que ha començat a experimentar i que el satisfà perquè considera que li dóna més realisme. El passeig es tanca amb una projecció al terra de l’ombra d’uns peus que caminen en blanc i negre sobre l’asfalt de la ciutat. Pep Busquet va començar l’any com artista convidat per inaugurar la nova sala El Pla de Matadepera d’art contemporani i hi va presentar l’obra “Reflexió”. El mes d’abril, l’artista es va traslladar al Monestir de Sant Llorenç a Guardiola de Berguedà per inaugurar “ResTot”, un conjunt d’imatges preses de l’espai i de l’entorn que aportin significat. La mostra es pot visitar encara aquest mes de juny.Busquet indica que “sempre he entès que l’art és un mitjà de reflexió i de relació amb l’entorn. Llavors, la meva trajectòria ha anat aportat l’evolució pròpia del llenguatge artístic i les situacions vitals en les quals em trobo”.
