Com la majoria dels festivals artístics, el del Jazz Terrassa també dona cabuda al talent emergent. La programació té avui i demà dues cites d’aire fresc, liderades per joves artistes catalanes. La primera és amb la terrassenca Mireia Vidal, a la trompeta, i la segona amb la barcelonina Irene Reig, al saxo.
Mireia Vidal (Terrassa, 1998) serà la protagonista d’un Jam session del dimecres i estarà acompanyada de Vicente Pérez, al trombó, Joel López, al piano, Gerard Cassola, al contrabaix i Pau Masó, a la bateria. El sextet presentarà un repertori de Bebop i estàndards de latin-swing, un estil que li agrada i en el que se sent còmode. I tornarà al festival el 13 de juny amb la Fredi’s Jazz Band en el concert de clausura al pati.Per l’artista actua a la Cava i dins del festival és especial. “És un escenari al qual jo he anat d’espectadora i també com a música amb la Big Band del Conservatori Municipal”. Vidal va començar a sentir jazz de petita a través dels seus pares, que posaven Louis Armstrong i Ella Fitzgerald. “En van donar a triar entre música i anglès i vaig tenir clar que agafaria la primera oferta”. L’instrument i l’estil vindrien després. “Quan vaig bufar i vaig sentir el so de la trompeta, em vaig enamorar perquè el jazz és creació i improvisació. I això m’encaixa perquè a mi, la música em surt del cor”. Vidal continua formant-se com a músic i a la trompeta, Està d’intèrpret en formacions i fa classes. Diu que vol combinar les dues professions perquè, de moment, no es veu “tot el dia en la faceta interpretativa”.
Irene Reig (Barcelona, 1993) prendrà el relleu a Mireia Vidal, el dijous, per coliderar un concert amb Kika Sprangers (Nijmegen, 1994) en format quintet. La formació presentarà una proposta on el saxo és l’autèntic protagonista. Reig explica que “la Kika i jo ens van conèixer a Amsterdam, estudiant, i van veure que connectàvem molt bé encara que venim de tradicions diferents. Ella ha fet una aposta pel jazz més contemporani mentre que jo sóc més del clàssic, però aquesta mescla d’estils és molt enriquidora i sona molt bé”. Recorda que “es va enamorar del saxo en el paper actiu d’espectadora a sessions de jazz band. I un cop vaig fer aquesta immersió, em vaig adonar que ja no podia sortir encara que dedicar-te professionalment és complicat. Ara mateix, amb la Covid, és trobem bastant desemparats”. Les artistes consideren que és un cop de sort que surtin concerts. Sobre la salut del jazz, Vidal opina que “l’alumnat surt molt preparat i que hi ha més espectadors joves, però falta més suport”. Reig coincideix: “Has de picar molta pedra i, al final, sures. La clau és posar-hi amor, dedicació i paciència”. Les dues celebren que a les programacions hi hagi més intèrprets dones. “Temps enrere no se’n veien. Només les cantants eren femenines. M’alegro moltíssim que no s’amaguin i surtin a la llum, tant cantants com intèrprets musicals”, indica Vidal.
