El programa “Tots els matins del món”, de Catalunya Música, que presenten cada dia Ester Pinart i Joan Vives, s’acomiadava ahir al matí amb un homenatge al prestigiós pianista egarenc, Miquel Farré, que va traspassar a l’edat de 85 anys aquest dissabte. L’emissió va dedicar els últims 10 minuts al músic amb obres de Brahms i Mompou, dos dels seus compositors preferits. De Brahms es va sentir el segon intermezzo op. 117, una peça que “li tocava el cor”, van dir els presentadors, i de Mompou, “Records d’una exposició”, un dels enregistraments destacats que Farré va fer amb el també pianista Antoni Besses.
Va ser un regal emotiu per a molts que estaven a prop de les ones de Catalunya Música. Miquel Farré, brillant pianista català i internacional, ha deixat un gran buit entre les persones que van poder gaudir de la seva mestria i saviesa. Joaquim Villalta, deixeble i professor titular de piano en el Conservatori de Terrassa, va expressar davant de la seva pèrdua que “Farré ha estat per a mi el millor mestre que he tingut en formació i interpretació pianística però també en l’àmbit humanístic. Ens hem quedat orfes”.
Jordi Humet va tenir l’oportunitat de ser un dels escollits per fer master class amb Farré. “Els que l’hem conegut i ens hem format amb ell ha estat un regal. Era un gran mestre. A mi m’impressionava molt, m’impactava molt, especialment pel seu talent i pel seu físic, però a la vegada, m’inspirava. Sens dubte, era un pou de saviesa, no solament musical sinó culturalment”.
Villalta i Humet constaten que el pianista egarenc era molt exigent amb els altres i també amb ell mateix. Eduard Vives, amic de la família des de fa molts anys i exdirector del Centre Cultural Terrassa, també destaca aquest repte personal que s’imposava. “Era molt perfeccionista perquè volia que tot fos excel·lent”. Vives explica també que “Farré era una persona molt seriosa, silenciosa, discreta i modesta” i que, com a tot músic tenia alguns rituals com, per exemple, que sempre demana un piano Steinway i gairebé portava guants de llana negra tot l’any per protegir les mans i els dits i no agafar fred”. El cineasta, Toni Verdaguer, que el va gravar pels documentals sobre personalitats a Terrassa, també sosté aquesta formalitat. “Era molt reservat. Va parlar poc quan vam estar amb ell al llarg de dos dies”.
Els escacs eren una altra de les seves gran passions
A banda del piano, el taulell d’escacs era l’altra gran passió de Miquel Farré, que va arribar a proclamar-se subcampió d’Espanya. Fins i tot va competir en dos Mundials juvenils. L’any 1955 es va classificar tercer en una edició guanyada pel mític escaquista rus Boris Spasski. De jove, Farré va arribar a empenyorar un piano per poder participar en un torneig d’escacs. Fins fa un any, s’acostava a veure els seus amics del Club d’Escacs Terrassa. Hi feia partides ràpides, mirava el joc dels altres o bé simplement la feia petar. El jugador egarenc Emili Simón era un dels seus millors amics. En destaca “la seva bonhomia, la impressionant cultura i la gran predisposició a la tertúlia”. Recorda Simón que en un hotel de Sevilla, durant un Campionat d’Espanya, van fer una partida a cegues. Farrés es va posar a tocar el piano. En acabar, la sala era plena de gent aplaudint.
