Ni extremada (un concepte que considera rònec), ni elegant (una catalogació indumentària que creu més pròpia de la dreta), ni moderna (“no ho sé, si ho soc jo, de moderna?)… Ni molt menys discreta. L’assessora d’imatge, cronista sentimental, Marta Pontnou, de vermell lleopard i amb “brilli-brilli” rosa als peus, trepitja fort i ha passat aquest dijous a la tarda per la Llibreria Cinta del carrer de la Palla per reivindicar que a ella, el que de debò li agrada, és “fer goig”. “Sí, ‘fer goig’ és una idea que està molt bé, perquè ho engloba una mica tot, el vestir, la manera de parlar, d’actuar…”.
En un divertit diàleg amb la comunicadora Clara Borrell, Pontnou ha presentat a la Cinta el llibre, en clau d’humor, “Sexe ficció. Manual per a pubilles del segle XXI”, editat per Rosa dels Vents i que compta amb les il·lustracions de Raquel Gu. Es tracta d’un recull dels articles que Pontnou ha publicat al diari digital de cultura en català Núvol.
“En el confinament, em van demanar que escrivís un article sobre com, en les videotrucades de feina que fèiem en aquell moment, podíem veure el nostre cap o els nostres companys vestits en xandall. O sobre com de sobte ens trobàvem amb roba estesa de fons, un article sobre aquesta classe d’aberracions”, va dir. “Però al final, quan vaig tenir la pàgina en blanc al davant, vaig escriure d’amor, de desamor, perquè era del que parlava el meu entorn, sempre tenint en compte, clar, que no hi havia ningú amb Covid ni amb familiars en estat greu pel virus”, va indicar.
“Que si una acabava de separar-se, es confinava sola i enyorava el seu marit. Que si una altra es va tancar 24 hores amb ell quan no havien passat ni dues tardes a la vida junts… Que si una amiga li havia dit a la parella que volia separar-se just uns dies abans del confinament i al final va haver de passar amb ell tancada a casa 4 mesos”, va explicar.
Beyonceisme
Però si alguna cosa reivindica Marta Pontnou és que cal “enderrocar el ‘tietisme’“. Però què és el ‘tietisme’? “Doncs és aquell moviment que està tan arrelat entre les catalanes des del 1714, segons el qual venim al món a patir… pels fills, per amor, per la feina, per no destacar, pel què diran… Pel ‘no em poso això de roba perquè si vaig a plaça, ves què diran…'”.
El contrapunt que les catalanes haurien d’abraçar, segons Pontnou, és el Beyonceisme. “Sí, hem de ser com la Beyoncé, una dona de cuixa ‘forta’, que surt a l’escenari sense complexos i tota la roba que porta, la llueix amb ganes. Aquesta és l’actitud amb què les catalanes hauríem d’anar pel carrer”, va assegurar.
La cronista sentimental també es va mostrar del tot favorable a què el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans admeti el terme “crush“: “Com li has de dir, si no, al fet d’estar xatejant amb el noi o la noia que t’agrada? No sou parella, és el teu ‘crush'”. I va recordar el “tweet” de la Rosalia en què confessava que el seu “crush” li havia fet “ghosting”. És a dir, que havia desaparegut com un fantasma sense deixar rastre. “Sí, això ens ha passat a totes alguna vegada a la vida”, va concloure.
