El director de cinema terrassenc, Marc Recuenco, estrena aquest divendres a les sales del país, “En Attendant mai”, el seu tercer llargmetratge, protagonitzat per l’actor Francesc Garrido. La pel·lícula, que es projectarà al Cinema Catalunya en versió original subtitulada en català (VOSC), conte les aventures d’un grup de joves de París que travessen moments d’incertesa i que seran entrevistats per un periodista espanyol que busca respostes del que ha quedat d’aquell mític maig del 68. A més de Garrido hi participen Esther Garrel, Eudald Font, Pia Lagrange, Quim Andrés i Noèmie Desbordes. La producció és d’Olpalma Films.
Recuenco ha explicat que “la meva obra s’inspira en ‘Masculino, Femenino’ (1966), de Godard. En aquesta pel·lícula que porta el nom de gèneres de sexe, Godard parla d’un jove, que es diu Paul, que coneix a una cantant de pop molt atractiva, Madeleine, i que després de conquistar-la, acaben al llit. El què passa és que al llit no hi van sols. Si sumen dues amigues de la noia, l’Elisabeth i Catherine. El cineasta rememora la història de Godard i diu que hi ha paral·lelismes “S’assemblea, sobretot en l’estètica i salvant totes les distàncies, és clar”.
Joves i París
Diu que la seva història també té com a protagonistes uns joves en el mateix escenari, París, que tenen problemes per afrontar el dia a dia. Hi ha el Manel, que està a l’atur i ha renunciat a ser poeta i la seva parella, Helène, llicenciada en filologia llatina, que treballa en un bar del barri. I hi ha també dos amics de la parella, el Carles i la Marlène, que busquen la seva mitja taronga a la ciutat de la llum. I hi ha també la Giulia, una veïna de l’immoble on viuen la parella que es mira el Manel amb bons ulls mentre que l’Helène està esperant un fill. Recuenco hi afegeix en aquest microcosmos una mirada més àmplia. Aquests joves formaran part de les entrevistes que fa un periodista espanyol que va fins a la capital francesa per fer un reportatge del 50 aniversari del maig francès del 68. El director s’afanya a dir, però que “no es tracta de fer una anàlisi comparatiu del jovent que va liderar el maig del 68 sinó el que viu ara i aquí, encara que els del passat i els de present poden tenir punts en comú. I, en aquest sentit, em refereixo que els joves d’abans i els d’ara expressen les mateixes inquietuds com ara somniar en una societat més justa i un futur millor.
“En attendant mai” és la nova obra d’una filmografia prou consolidada. La trajectòria del cineasta català a les pantalles s’inicià l’any 2003 amb curtmetratges fins a arribar al 2010 amb la primera pel•lícula titulada “Le plus important dans la vie c’est de ne pas êtres mort” al que després seguiria “Voyeur (2010). Recuenco, que té residència a França, explica que a l’hora de fer cinema cerca el vessant de l’individu i les seves circumstàncies personals i socials. A punt de fer aquesta estrena, ja té la idea d’un nou guió sobre lataula, que girarà sobre una persona jove que té por a sortir de casa.
