Amb motiu de que avui es commemora el Dia de la Mare, Diari de Terrassa ha cercat obra artística sobre la iconografia de la maternitat que preserva l’extens fons del Museu de Terrassa. Son obres en pintura i escultures d’una gran qualitat, procedents de donacions, algunes de les quals tenen nom propi i corresponen a artistes de renom de la ciutat. Hem fet una tria per ordre cronològic perquè així permet seguir la seva evolució. L’exposició recórrer l’art gòtic, el renaixentista, el barroc i el contemporani. En el conjunt hi trobarem la diversitat d’estils i tècniques: talla de fusta, pintura a l’oli, gravat, aquarel·la, escultura…
En cadascuna d’aquestes obres podem veure com la figura de la mare té una interpretació diferent en funció de cada etapa històrica i del valor que s’atorga des dels poders i la societat. Les primeres imatges sobre la maternitat prenen la figura de verges amb connotacions que les noies han de ser pures, servils i honestes. Conforme s’avança en el temps, la iconografia de la maternitat ve representada per dones que simbolitzen el seu paper de tenir cura dels infants i de la llar. En la majoria de les obres, la figura femenina té una expressió de complaença, excepte l’escultura de Ferran Bach-Esteve que representa la desolació de la mare que ha perdut l’infant.
1. Mare de Déu amb nen
Talla de fusta policroma. Gòtic. Segle XIV.
Mare de Deu sedent al tron amb Jesús assegut sobre el genoll esquerra . Porta corona i vel curt que la cau sobre l’espatlla. Concebuda com a Sedes sapientae, Maria com a seu de la saviesa identificada amb el Nen Jesús representat com un petit homenet. La Mare tan sols sosté la figura de l´infant, sense cap relació afectuosa entre les dues imatges. Bibliografia: “Art medieval. Una col·lecció del museu” Catàlegs del Museu núm: 6.1999. “Gabinet de Col·leccionista” Catàlegs del Museu .2018.
2. Mare de Déu de la llet
Pintura a l’oli sobre fusta. Segle XVI. Llegat Josep Soler i Palet
Mare de Déu amb mantell vermell alletant al nen que descansa sobre un coixí daurat.La Mare de Déu de la llet es una iconografia d’origen medieval però que va tenir molta difusió amb l’expressió Madonna Lactans en el renaixement italià i es va expandir per tot Europa.Per raons de pudor , el pit nu es va evitar a partir del Concili de Trento(1563). En aquesta pintura destaca el tractament delicat i la relació visual i afectiva entre la mare i el fill. Bibliografia: “ Gabinet de Col·leccionista” Catàlegs del Museu.2018
3. Maternitat. Segle XVIII.
Figura femenina alletant a un infant amb quatre infants més. Al llarg del segle XVIII comencen a pintar-se imatges reals de la dona, fora del prototip de la Verge Maria. La dona és la protagonista de l’àmbit familiar privat i se la dota de sentiments i sensibilitat. Aquest és el cas d’aquesta pintura en que la mare està alletant al fill i al mateix temps es acaronada i expressa tendresa als altres tres infants que l’envolten, possiblement també fills seus.
4. Dona amb un nen als braços
Pere Gastó i Vilanova (Barcelona, 1908-1997).
Gravat. Litografia. Segona meitat del segle XX. Donació Emilià Làzaro
El pintor Pere Gastó i Vilanova va destacar per tractar la figura i la psicologia humana amb un llenguatge transgressor molt personal. En aquesta obra hi ha una dona amb un nen als braços però no respon a la maternitat que s’espera associada a la bellesa, sensibilitat i tendresa. Gastó va optar per donar tant a la mare com al nen una mirada allunyada de la iconografia clàssica que agrada d’observar per la seva complaença. El gravat reflexa una composició expressionista molt lliure tant en el traç del rostre i del cos com en el gest que atribueix als seus protagonistes.
5. Autoretrat de Gertrudis Galí alletant al seu infant.
Gertrudis Galí i Mallofré (Terrassa, 1912-París 1998)
Dècada 1940. Aquarel·la, Guaix sobre paper. Donació Joana Viusà Galí.
La mateixa pintora, també escultora, Gertrudis Galí es va fer aquest autoretrat d’una escena tan quotidiana com és la de la mare donant el pit al seu infant. La imatge evoca un moment de molt amor i tendresa. La mare contempla la criatura amb molta complaença mentre l’infant pren l’aliment de manera reposada. És una obra que captiva pel seu realisme i la seva serenitat.
6-Maternitat
Ferran Bach-Esteve (Sant Pau de Fenollet, França, 1929-Terrassa, 1992)
Talla de pedra arenosa, 1963
És una de les obres de Bach-Esteve que ha rebut més visites perquè es troba al vestíbul de l’Ajuntament de Terrassa i es pot admirar de seguida que s’entra a la Casa Consistorial. L’escultura representa a una mare amb la mirada absent, ajupida, que sosté el seu fill mort entre els seus braços. L’obra respon a un encàrrec de l’Ajuntament de Terrassa per commemorar les riuades del 1962 al municipi. L’artista va esculpir sobre pedra arenosa una imatge figurativa que vol expressar la tristesa de l’esdeveniment i simbolitzar el patiment de les mares que van perdre els seus fills en aquella tragèdia que va assolar la ciutat.
