Atrafegat però molt il·lusionat. David Chaler (Terrassa, 1945) prepara una exposició retrospectiva que s’inaugurarà aquest dissabte als Amics de les Arts. L’artista presentarà unes seixanta obres que abasten des dels inicis, 1966, fins a l’actualitat. La mostra és una oportunitat per conèixer i aprofundir en el treball d’aquest artista que ha desenvolupat la seva creativitat plàstica en total llibertat. L’exposició, comissionada per Rosa Andrés, es podrà visitar fins al 20 de maig.
L’artista explica que la idea de programar una retrospectiva va sorgir amb la pandèmia. “Durant els confinaments més estrictes, em vaig entretenir a revisar obra i classificar-la. Vaig quedar esgarrifat de tanta producció que tenia (poder 500 obres) i vaig pensar que tocava fer una mostra d’aquest estil en vida perquè així jo puc triar el que vull posar, mentre que si és pòstuma igual posen obres que no m’agraden i jo ja no estaré per reclamar”. Presa la decisió, va parlar amb Rosa Andrés, responsable de la secció d’art dels Amics de les Arts, i ambdós es van posar a escollir el contingut artístic que s’acompanyarà de petits textos que actuaran de fil conductor. També hi ha un parell de vitrines amb testimonis gràfics d’”happenings” i “performances” dels anys 70 en els que, seguint la moda de l’art conceptual del moment, es feien filmacions de les artistes. En aquest sentit, Chaler va ser captat per la càmera de Climent Aragay que, malauradament, va traspassar fa un mes.
Es defineix com un artista d’esperit inquiet i lliure. “Jo sempre m’he pres l’art per gaudir i no sofrir. És a dir que si feia una cosa i no em sortia bé, no em deprimia, perquè pensava que la següent em sortiria millor. I després tinc la sort que no havia de guanyar-me la vida. Mai he tingut un afany comercial. I això ha fet que treballes amb una llibertat absoluta”.
L’artista explica que ha perseguit des de sempre captar el què veu i sent. “Jo no sóc un pintor d’estudi. Al contrari, jo sóc d’aire lliure perquè el que m’agrada és plasmar una escena de vida i observar els canvis de llum i ombres, els colors, els moviments…” Una manera de fer que casa totalment amb el moviment Urban Sketcher del que en forma part i és una de les persones dinàmiques. “Això de sortir al carrer i pintar m’entusiasma i el caràcter del moviment també. Els Urban Sketcher no tenim ni jerarquies, ni competicions i, en canvi, aprens moltíssim perquè fem un treball en temps reals i intercanviem punts de vista i això enriqueix”.
Estil modern
Chaler ha portat aquesta realitat amb ull artístic amb estil abstracte. “He seguit el món modern de l’art, però he procurat no deixar-me influenciar per els corrents. Crec que tinc un estil d’expressionisme alemany de primers del segle XX, el que s’entén com postimpressionisme. I em sento còmode”. Natura o figura humana? “ Tot, sempre que aquest tot estigui en moviment i, per tant, sigui vital, tingui pols, batec”, manifesta rotund. L’artista conclou que aquesta retrospectiva és una mirada cronològica amb punt i a part perquè la vida és un aprenentatge constant. “Haig d’aprendre molt. Estic a l’EGB. Pablo Picasso, un dels grans genis, va dir una vegada que va estar quatre anys per pintar com Rafael, però tota una vida per aprendre a dibuixar com un nen. Em reconec”, diu.
