Cultura i Espectacles

Fascinats per la sonoritat de l’arpa

Per l'esquerra, Adrià, Helena, Alan i Sharon.

De camí cap a l’Escola Municipal de Música-Conservatori Professional de Grau mig de Terrassa. A pocs metres de l’entrada, al carrer de Miquel Vives, ja s’escolten algunes notes que arriben del centre. Un cop a dins, entrem en una nebulosa de silenci que només es trenca de tant en tant pel so dels instruments que, en el moment, de pujar les escales es barregen tots com si hi hagués una orquestra amagada en algun indret, amb el propòsit d’afinar cada peca. Arribem al tercer pis a la recerca de les aules on s’estudia arpa, un instrument que es remunta el 3500 aC. a l’Antiga Mesopotàmia i que és tan antic com l’origen de l’escriptura. El motiu és parlar amb alumnes que estudien aquest instrument que té una estètica tan bella com el seu so.

L’excusa és perquè l’EMM-Conservatori de l’Ajuntament és la segona a Catalunya, després de Barcelona, que té més estudiants d’aquest gran objecte musical que de disseny sembla un objecte d’art. Compte amb 22 alumnes, d’edats que van des dels 8 fins als 50 anys., alguns dels quals estan ja al Grau professional mig i pensant si continuaran cap al superior.

Al capdavant de la formació està Carme Ubach, de Barcelona, que forma part de l’equip docent de l’escola des de 1992. La professora es va enamorar de l’arpa de seguida perquè "té una sonoritat molt primitiva i connecta molt amb l’ànima". I explica que és un instrument molt dúctil. "L’arpa té un registre molt ampli, no té límits. El seu so ofereix unes notes greus que donen base, coixí i tranquil·litat, però després unes notes molt més càlides".

Li agrada també dir que hem d’esborrar la imatge de l’arpa vinculada a la clàssica en salons de cases benestants i palaus. "Hi ha arpes diverses i s’adapten a tota mena de música. Per exemple, hi ha músiques de tradició popular, com la celta, que es toquen amb arpa. Així mateix és un instrument que també fa combinació amb el jazz".

La professora, que valora satisfeta la trajectòria formativa a l’EMM-Conservatori, diu que l’arpa ha aconseguit fer-se un espai important en la xarxa educativa de l’Estat espanyol. I també dinàmic. En aquest sentit explica que hi ha l’Associació Catalana d’Arpistes i un grup de WhatsApp de docents, on intercanvien metodologia i activitats; els cursos que es fan cada estiu a Barcelona i a València, i les trobades d’arpistes.

El que aprenen els alumnes es transforma també en concerts. Formen part del Cicle d’Assaig del Conservatori i de les actuacions de fi de curs a l’Auditori Municipal i intenten sortir al màxim fora de les aules i anar, per exemple, a residències de gent gran. "Costa una mica perquè l’instrument costa de transportar perquè és molt voluminós i això fa que sigui complicat", constata Ubach, "però cal fer coses perquè els arpistes tenim tendència a la soledat", expressa.

Opinen els alumnes
Helena Gràcia diu que l’arpa li va cridar l’atenció pel seu so i el disseny de l’instrument. Assegura que "està molt idealitzat pels sons tan delicats que desprèn, però animo a provar-ho perquè és un instrument que també casa amb la música tradicional i el jazz". La jove terrassenca, que estudia a un institut de Cerdanyola per logística familiar, comparteix un dels compositors amb l’Adrià, Naderman, i a ell hi suma el Bach espiritual. 

L’ Adrià Castillejos va explicar que "vaig sentir tocar l’arpa a l’Escola Municipal de Música de Terrassa, quan havia de triar instrument, i em va agradar molt. I a partir d’aquí, vaig començar la formació. No és un instrument difícil, depèn del que vulguis interpretar", expressa l’Adrià . El jove té una composició preferida per a arpa, que són les sonates del francès François-Joseph Naderman, considerat un dels millors arpistes clàssics del seu temps.

La Sharon diu que a casa escolten molta música: jazz i clàssica. Va escollir l’arpa amb la seva mare perquè els hi va agradar el so i perquè és un instrument molt singular. La Sharon està molt contenta de la decisió que varen prendre juntes i que l’arpa li resulta un instrument senzill. Ara per ara, diu, que li encanta interpretar l’"Himne a l’alegria", de Beethoven, i avança que ho fa prou bé però ha de practicar més perquè vol millorar.

L’Alan va voler ser entrevistat el darrer. No sabem si per timidesa. El cas és que a l’Alan, quan li va arribar el torn, va explicar que "em vaig inscriure a classes d’arpa a través del vídeo que va gravar la professora Carme Ubach. Quan vaig sentir el so, em va emocionar". Aquest nen, de mirada inquieta, ha escrit dues composicions, la primera té premi i la segona està per veure. Diu que aquesta segona "és alegre i trista".

To Top