L’escriptor Jaume Cabré va explicar ahir, des de casa, a Matadepera, alguns trets de la seva nova novel·la “Consumits pel foc”, en mig de l’expectació d’un bon nombre de periodistes àvids de saber coses sobre l’última creació que surt a la llum després de deu anys de l’exitós “Jo confesso”. La trobada va ser via telemàtica per la Covid-19, però, malgrat la distància física, Cabré es va expressar en tot moment molt espontani, sincer i pròxim.
“Consumits pel foc” narra la història d’Ismael, un jove que ha tingut una infància difícil i que ha aconseguit estudiar i guanyar-se la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que un altre encontre aparentment casual, ara amb el conserge de l’institut on treballa, porta a l’Ismael a una situació límit. I , en paral·lel, hi ha també la història d’un petit senglar de mirada distreta i amb un pensament poder massa agosarat.
El fet que la novel·la tingui personatges de carn i ossos i animalons ens va portar a preguntar si és tractava d’una faula. “Poder si – va respondre l’autor- però, en tot cas, no era la meva intenció. Jo he cercat una història i uns personatges que puguin parlar per si sols. Tenia la idea del petit senglar, però dubtava de fer-ne un personatge, però, a la fi, em van donar el consell que la literatura és lliure”.
Cabré es va resistir en entrar en l’argument de l’obra perquè “això forma part dels drets dels lectors”, va bromejar. Tot i així va destacar que “aquest petit senglar no fa ombra al jove Ismael, però sí que té una presència molt important sense que trenqui la relació que el jove té amb la seva companya Leo”.
A la història de “Consumits pel foc”, pels que hem pogut fer la lectura, hi ha uns personatges que tenen bastant de solitaris i presoners de l’atzar. En aquest sentit, l’escriptor va reconèixer que “tenen una vida trista encara que no m’ho havia plantejat així. L’Ismael -es va referir- viu en unes circumstàncies molt dures des del moment en què s’adona que el seu pare és boig. Va a un pis d’acollida i quan surt d’allà intenta fer una vida normal amb els seus interessos que passen per la cultura i la lectura”.
L’escriptor, amb mirada i to modest, va expressar que “he creat una història i he conviscut amb uns personatges i uns ambients. No tinc cap pretensió més enllà. Un lector pot trobar que aquest relat l’ajudi i un altre que s’avorreixi; això ja no forma part del meu poder”.
Cabré va admetre que a “Consumits per foc” havia estat la primera vegada en la seva carrera literària que ‘esporgava tant” una redacció. “En aquesta ocasió -i va ensenyar un munt de folis- ha estat una revisió molt bèstia perquè anava escrivint i tenia molts dubtes. Va arribar un moment en què vaig dir, tot això es queda fora”. I en la tria i destria del procés, hi ha personatges imaginats que s’han convertit en realitat sobre el paper i s’han enriquit i d’altres que els ha deixat morir.
“Consumits pel foc” arriba deu anys després de l’exitosa “Jo confesso”. La pregunta sobre aquest llarg parèntesi va planar des del principi a la trobada amb el reconegut autor i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. No li va sorprendre: “Jo escric cada dia i no tinc pressa perquè tenir-ne és un error. Ja en va passar en un conte i en vaig penedir. La pressa va contra mi. No em sap greu el temps que hi hagi entre una obra i altra perquè jo m’haig de creure les coses que escric perquè se les cregui després el lector. I tot això amb la saviesa del narrador que és qui té les claus de la història”, va manifestar.
