Cinc anys. Aquest és el període de temps que Gemma Miralda, reconeguda fotògrafa, ha esmerçat en l’exposició "The Sacred and The Real", que aquest dissabte inaugura a la Sala Muncunill. El treball és fruit d’estades llargues a l’alta muntanya i a prop dels pastors i els seus ramats.
Com presentaria aquesta exposició al visitant de la Sala Muncunill?
Respon a un projecte fotogràfic sobre els pastors d’altura que treballen al Pirineu català i aragonès i que he realitzat durant cinc anys; en concret des de 2014 fins al 2019 i en els mesos de juliol, agost i setembre. Són els mesos en els quals els pastors porten els seus ramats a alta muntanya pel clima que és més idoni i per la menja natural perquè als pobles de les valls no hi ha recursos suficients.
Què reuneix el treball?
Abans que res vull dir que aquesta mostra no té un perfil fotoperiodístic sinó que és una aproximació a la mirada d’autor. Són imatges, unes 40, a partir de captar la naturalesa més pura i salvatge amb relació a l’ésser humà, en aquest cas, un home, el pastor, que viu en i amb la natura amb una gran senzillesa i humilitat lluny dels nuclis urbans, familiars i socials. I per això, l’exposició pren aquest nom de "The Sacred and the Real". És un joc simbòlic de mots. "Sacred" es refereix a la natura que és sagrada com un temple i "real" a les persones que han de fer front a ella.
Com va ser la trobada?
Molt positiva. Encara que no ha estat fàcil. A l’inici, l’any 2014, vaig fer el primer recorregut per les valls de Boí i Benasque, per fer una primera presa de contacte. La veritat és que les primeres converses amb pastors no deixaven gaire marge per a l’optimisme. Una noia sola, allà dalt, explicant que volia fer imatges d’ells i del seu ofici. Se sentien molt incòmodes i gairebé ho veien com una amenaça a la seva intimitat. Però va haver-hi un primer pastor que li va agradar el projecte, hi va confiar i d’altres s’hi van sumar. També haig de dir que els estius següents vaig anar amb la parella i el fet que veiessin un home també els va generar més disposició al projecte que volia fer.
Com eren els pastors?
Vaig entrar en contacte amb uns 17 pastors, la majoria del Pirineu Aragonès i la resta catalans. També hi havia tres estrangers, de Romania, que solen cridar-los per fer aquesta feina perquè tenen molt d’ofici. Entre ells es coneixien i vivien en cabanyes, però són molt reservats. Ara, també cal dir que ells no canviarien mai la seva feina malgrat les renúncies que han d’assumir. Són persones que fan el seu ofici amb molt d’amor i molta estima.
Ha valgut la pena l’experiència?
M’emporto el fet de viure el Pirineu des del vessant dels que hi treballen. Deixar de ser una turista que hi va a fer esbarjo, pujar un cim, etc. per ser-hi de la mà dels que treballen a la muntanya cada dia, els que condueixen els ramats i generen un benefici a l’entorn natural. Ser a una vall del Pirineu no per acumular cims o anar amb el crono a fer temps, sinó ser-hi i entendre millor el ritme i el so de la natura, i el clima. Això és el que m’han ofert els pastors i el seu coneixement de l’entorn.
Quantes imatges va fer?
Moltíssimes. El més important ha estat decidir el que no volia posar. Jo volia fugir dels paisatges idíl·lics, de la imatge tòpica del pastor i el ramat pasturant sota un cel blau. Ha estat un procés de maduració molt lenta perquè el meu propòsit era construir un discurs no convencional d’un món desconegut.
La mostra s’acompanya d’un fotollibre editat especialment per a aquest projecte.
Sí, al final ho he aconseguit. Volia fer aquest fotollibre i vaig cercar ajuts. Una de les vies va ser a partir del programa Terrassa Arts Visuals i l’altra demanar ajuts en línia, a través del Verkami, i va ser un encert. El fotollibre es pot comprar a través de la www.tushitaedicions.com/shop/ca/novetats/89-the-sacred-and-the real.html.
