El fotògraf i historiador terrassenc Rafael Aróztegui va ser convidat ahir a la tarda a la seu de l’Ateneu Terrassenc, on va impartir una conferència sobre el compromís sociopolític i les relacions institucionals de Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d’abril de 1931), un arquitecte que "a través de la seva obra pública i privada va deixar una Terrassa plena de monuments modernistes, orgull dels egarencs, i que va posar Terrassa en el mapa de l’arquitectura modernista de finals del segle XIX principis del XX".
Aróztegui va recordar la feina que Muncunill va desenvolupar com arquitecte municipal entre 1892 i el 1903, però sobretot com va accedir al càrrec, després de guanyar la votació en el ple municipal del 5 d’agost tot i haver quedat en última posició en la classificació confeccionada per la comissió de Foment de la ciutat.
Aróztegui va explicar com justament aquest organisme va fer acomiadar-lo cinc anys més tard, una decisió davant la qual Muncunill va presentar un contenciós administratiu que no va acabar prosperant, ja que hi va haver un canvi d’alcalde i el nou primer edil va decidir continuar comptant amb els seus serveis.
"Des d’aquell moment i fins al 1903, Muncunill va tenir una vida relativament tranquil·la", va comentar el conferenciant, que tot seguit va traslladar els oients al 15 de juliol de 1903, quan es va acusar l’arquitecte de tenir abandonada la confecció del pla general de la ciutat i se li va obrir un expedient. En aquest punt, Muncunill va ser suspès de les seves funcions i es va nomenar arquitecte municipal interí a Antoni Pascual Carretero. Al cap d’uns mesos Muncunill va acabar sent acomiadat per "càrrecs greus i actes immorals".
