El poeta, dramaturg i traductor Feliu Formosa (Sabadell, 1936) es retrobarà avui amb Terrassa, una ciutat que coneix de primera mà perquè durant molts anys va estar vinculat a projectes teatrals (recordem l’antic Centre Dramàtic del Vallès, sota la direcció de Pau Monterde) i amb l’Institut del Teatre, centre on va exercir docència 25 anys, la major part dels quals a la ciutat.
Formosa ha estat convidat per la llibreria La Temerària per presentar el seu nou poemari, "L’incert encontre", amb la companyia de Jordi Solà, que ha escrit l’epíleg, i Antoni Clapés, poeta i editor del llibre a través de Cafè Central. La trobada amb el poeta tindrà lloc, a les 19 hores, a la seu dels Amics de les Arts, entitat cultural de Terrassa que també li és molt familiar.
El reconegut poeta ha definit la nova obra com "un relat poètic compost de 60 tankes (model poètic japonès de cinc versos) dividides en dues parts; una més intimista i una altra més realista, encara que si barreja una mica de tot. Jo tenia escrits uns 35 poemes d’aquest estil, però per publicar un llibre eren pocs. Així que em vaig posar a construir la resta". El poeta vol agrair l’epíleg "magnífic", diu, de Jordi Solà, que és periodista, fotògraf, antropòleg, viatger i darrerament poeta. I, en paral·lel, la feina editorial de Cafè Central i l’editorial empordanesa Llibres del Segle. "És una edició molt acurada, n’estic molt content", va expressar satisfet.
L’escriptor va explicar que ja havia practicat el poema d’estil japonès en algun dels seus poemaris, com "Raval" publicat cap a l’any 1975 per Edicions 62. "Les tankes i els haikús són poemes de cinc i tres versos, respectivament, que obliguen a ser molt concret. És com si atrapessis el moment. En canvi, el poema llarg demana una feina més continuada". En aquest esforç de síntesi, parla d’experiències viscudes amb les persones del seu entorn més íntim (hi ha un vers dedicat a Maria Plans, que fou la seva primera dona i mare de les seves dues filles, Ester i Clara) i de les que va conèixer en el pla literari, com Joan Oliver (Pere Quart) i Agustí Bartra. I també reflexiona sobre la situació política i diu amb orgull que una de les tankes escrites li van demanar des de l’editorial La Magrana per felicitar el passat Nadal.
Poetesses alemanyes
Formosa, que viu a Igualada pràcticament des que es va jubilar com a docent de teatre, va manifestar que segueix escrivint. L’any passat va presentar "Del foc al vers", un llibre de versos enllaçats amb les obres de ceràmica d’Eulàlia Sayrach i la fotografia de les peces de Jordi Parra. I també continua amb la traducció de l’alemany, una de les activitats en les quals té nota d’excel·lència. Acaba de traduir un poemari de Nelly Sachs (Berlín, 1891- Estocolm, 1970) que s’ha publicat, per primera vegada, en català com "Als estatges de la mort". I ara està immers en els poemes de Rose Ausländer (Czernowitz, 1901- Düsseldorf-1988). Ambdues són d’origen jueu i la seva poesia reflecteix el que van viure d’una manera molt dura i colpidora. Però estic content perquè són poetesses molt importants i a penes hi havia res traduït al català". El poeta bromeja sobre aquesta feina de fer arribar la literatura alemanya a casa nostra. "M’ajuda a subsistir. No econòmicament -ja tinc la pensió- però si a mantenir-me ocupat i en forma. M’entretinc i és una feina que sempre m’ha reconfortat".
