La 13a edició dels Premis Gaudí té ADN de Terrassa. La creadora de figurins, Mercè Paloma, s’ha endut el Premi al Millor Vestuari de “La vampira de Barcelona”, la gran triomfadora de la nit del cinema català. Hores després de recollir el premi, la dissenyadora va manifestar :”M’ha fet molta il·lusió perquè és una pel·lícula especial que es mou entre el cinema i el teatre. Vaig gaudir moltíssim fent aquest vestuari d’època que em va confiar el director Lluís Danés”.
En l’entrega del guardó, Paloma, des de l’escenari de l’Auditori del Fòrum de Barcelona, va agrair la feina de Danés i de tot l’equip artístic i va tenir un record molt emotiu per al seu tiet Joan Antoni Paloma, professor de literatura de l’Escola Pia, que ha traspassat en aquest temps de pandèmia.
Amb aquest premi, Paloma suma el cinquè en la Gala de l’Acadèmia del Cinema Català. Els anteriors que va rebre van ser pel vestuari de “Pa Negre”, “Stella Candente”, “El fotògraf de Mauthausen” i “Incerta Glòria”. Obres de cinema que, en la majoria dels casos, s’han pogut veure en el Cinema Catalunya de Terrassa i també a TV3. I també es poden acompanyar amb la lectura perquè hi ha dues almenys, “Pa Negre” i “Incerta Glòria”, que són adaptacions literàries.
La figurinista indica que la posem en un compromís si li fem triar un dels vestuaris premiats. “No puc escollir quina és la nineta dels meus ulls. A tots els vestits hi tinc molta estima perquè cada producció és un moment i una vivència diferent”. Sobre “La vampira de Barcelona”, explica que ha tingut, com sempre, molt marge de maniobra. “Danés em va fer l’encàrrec i sota la seva direcció, vaig fer la proposta i ha anat creixent. Danés és un director artístic molt obert i de seguida vam congeniar molt bé i tot va fluir”.
Tres mons
Sobre aquesta pel·lícula, va explicar que havia dissenyat vestuari sobre els tres escenaris diferents que conflueixen en la narració. “La història està ambientada a principis del segle XX i hi ha tres mons. Un d’ells fa referència a una classe social molt pobre; un altre als que es guanyen molt bé la vida i van al Liceu i després hi ha tot un món ocult, que és el del Raval, el dels prostíbuls, que eren visitats per gent que anava al Liceu. M’ho he passat molt bé perquè és una pel·lícula magnífica. Ha estat un regal”.
Mercè Paloma va treballar molt de temps per a obres de teatre, però diu que, a partir de la crisi de 2008, el nombre d’encàrrecs es va reduir molt per la caiguda de les produccions i el pressupost. Des de llavors, treballa essencialment per a produccions d’òpera, cine i televisió. Reconeix que no es pot queixar perquè té molta feina i li dol si rep projectes que sap que, per agenda, no podrà assumir. A la pregunta de quin estil de vestuari li agrada, diu que el d’època i que li encanta tenir un full en blanc per fer esborranys. Assegura que no té temps d’avorrir-se, que té una gran capacitat de sorpresa i que cerca tanta documentació com estima necessària.
L’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac) també ha tornat a ser protagonista d’aquesta edició dels Gaudí. El guardó al Millor Curtmetratge ha estat per Jordi Boquet Claramunt i Tomàs Bayo per “Ni oblit ni perdó”, un treball de final de grau produït per Escac Films. A més, el graduat de l’escola, Lluís Rivera, ha aconseguit el seu cinquè Gaudí als millors efectes visuals, juntament amb Anna Aragonès i Aleix Torrecillas per la seva feina a “La vampira de Barcelona”. D’altra banda, “No matarás”, rodada en part a diverses localitzacions de Terrassa, s’ha endut el Premi al Millor Protagonista Masculí per la interpretació de Mario Casas.
