Claror, obscuritat; brogit, silenci. L’ésser humà i la naturalesa tenen una mirada diferent de dia i de nit. La llum ens dona alè de vida mentre que la foscor ens envolta de temors. La ballarina i coreògrafa Iratxe Ansa, alma mater de la companyia Metamorphosis amb Igor Bacovich, ha explorat quina pot ser l’actitud i la reacció de l’individu en la penombra i ha creat una dansa que es titula "Converses a les fosques".
L’obra es va representar aquest dissabte, al Centre Cultural Terrassa, en el marc de la 38a temporada del BBVA, amb bona receptivitat. Va ser una coreografia innovadora, dinàmica i enèrgica on els ballarins van despullar-se de tot sentiment per ballar sota la llum tènue d’uns neons i al servei d’una música electrònica preciosa, interpretada en directe pel reconegut pianista Francesco Tristano.
Viatge intens
"Converses a les fosques" va convidar a fer un viatge intens i inquietant pels sentiments humans. El conjunt de ballarins que surten a escena (una dona i quatre homes) van ser partícips d’un diàleg sincer en el qual van poder expressar el seu amor, desamor, alegria, angoixa, pors… Tots ells dansen en un espai ennegrit, sense pressió de focus, per la qual cosa se senten més lliures. El seu moviment és complet. No hi ha cotilles que els obliguin a moure’s d’una manera o una altra. Senzillament es deixen anar al ritme d’una música que té notes d’un clàssic actualitzat i fins i tot interactuen amb l’intèrpret i amb el mateix instrument de corda.
La coreografia pren composicions de solos, duets, trios i corals a les fosques però no del tot. Els ballarins tenen com a únic suport escenogràfic un element lumínic, uns llums de neó que també prenen formes diverses segons reclama la dansa del moment. Aquests llums apareixen en horitzontal, vertical, creuats i, fins i tot, com unes teies transportables i transformables. I donen una llum de blanc trencat i de colors estridents si cal, recreant un ambient un xic psicodèlic, com si estiguéssim en un pub o una discoteca.
"Converses a les fosques" se’ns va presentar com una coreografia contemporània, conceptual i simbòlica, molt ben ballada i creant imatges que, a estones, ens van impactar per hipnòtiques. És una peça molt atrevida, però Iratxe Ansa la serveix amb molta sinceritat i sensibilitat.
El diàleg que teixeix amb penombra va interpel·lar els espectadors, especialment als més joves que hi havia al Centre Cultural Terrassa i aquests es van aixecar de la butaca per premiar la proposta amb forts aplaudiments.
En cartell
La temporada de dansa tornarà després de Setmana Santa amb "Coppélia", la nova producció del Programa d’Alt Rendiment (PAR) que té com a seu el Centre Cultural Terrassa i que estrena les seves coreografies en aquest escenari. El conjunt del PAR de Dansa ja s’ha fet un lloc important en el cartell estable de dansa a la ciutat i porta a terme unes propostes de ball de molta qualitat. La darrera trobada amb el PAR va ser a finals de gener amb "El Trencanous". El PAR també té data (16 de juliol) per a la seva Gala final d’estiu amb estrelles convidades.
El mes d’abril hi haurà una segona cita amb Jivoy Dance Company i amb solistes del Ballet del Teatre Mariinsky (25 d’abril) i seguirà després la Gran Gala Internacional d’Homenatge a la Dansa (16 de maig) i la companyia d’Antonio Márquez (22 i 23 de maig) que presentarà "Medea" i "Bolero". I encara tindrem la Gala d’Homenatge a Alícia Alonso, qui va ser primera figura indiscutible del Ballet Nacional de Cuba.
