La 38a Temporada de Dansa ens donarà avui l’oportunitat de veure una de les ballarines contemporànies de més nom en el panorama artístic i recentment premiada. És Iratxe Ansa, Premi Nacional de Dansa 2020, que presentarà la seva última creació, “Converses a les fosques”, que ha fet a quatre mans amb Igor Bacovich i que és fruit d’un projecte de residència als Teatros del Canal de Madrid. Iratxe, des de Sant Sebastià, explica en conversa telefònica quines són les sensacions provocades pel guardó i també què es diu a l’obscuritat. La premiada ballarina avança que la seva nova obra és una dansa que juga amb les llums de neó i la música en directe del pianista i compositor Francesco Tristano.
Abans de res, la volem felicitar perquè és Premi Nacional de Dansa 2020.
I tant. Em va fer molta il·lusió després de molts anys treballant com a ballarina en companyies de dansa contemporània, entre aquestes la Companyia Nacional de Dansa a les ordres de Nacho Duato, on vaig estar cinc anys. Però també vaig formar part del Ballet de l’Òpera de Lió i del Nederlands Dans Theatre. I vaig tenir l’oportunitat de conèixer coreògrafs molt destacats, de primera línia. Tenir un premi és molt important perquè et dona visibilitat i prestigi. Ha estat un honor que pensessin en mi.
Com és la coreografia “Converses a les fosques”, que presenta avui a Terrassa?
És una obra molt innovadora i interessant per molts motius. És un relat de dansa on passen coses; on cinc ballarins -entre aquests jo mateixa- interactuem amb les llums dels neons i creem moviments i formes espectaculars.
I després hi ha la música de Francesco Tristano que la interpreta en directe al piano. I aquest acompanyament musical en directe és una primícia a Terrassa. Tristano és un pianista fabulós que a més també interpretarà composicions del xinès Liu Yiwei. Dansa, neons, música… Al darrere hi ha un treball d’investigació amb un resultat molt profitós.
Aquesta obra ha tingut recorregut escènic?
És una peça que la vam estrenar el 30 de setembre de 2020 als Teatros del Canal de Madrid i no hem pogut fer gira per la pandèmia. Vam rebre una trucada del Centre Cultural Terrassa, d’Adrià Fornés, el director, per convidar-nos a la temporada i de seguida vam dir que sí. I emfatitzava el fet de tenir música en directe perquè a Madrid era gravada. Així que és una “première” per al públic de Terrassa i Catalunya i crec que serà una explosió de sensacions. També vull afegir que hem canviat algunes coses de detall però no l’essència.
Quan es posa a la pell de creadora artística, què cerca?
No hi ha un objectiu ni un missatge concrets. En aquest cas, Igor Bacovich i jo hem dissenyat un joc coreogràfic com un puzle que desenvolupen cinc ballarins, cinc homes i una dona que sóc jo. És una obra que surt a través de la inspiració de la música. Comencem el viatge des de l’obscuritat, amb una ària de Bach, per anar cercant la claror. L’espectador és qui interpretarà el missatge.
Juntament amb Igor Bacovich van impulsar Metamorphosis Dance. Com va la companyia?
Molt bé. Tenim molta feina. Jo vaig deixar el Nederlands Dans Theatre l’any 2009 i uns anys més tard, el 2012, s’hi va sumar l’Igor Bacovich. A partir d’aquí vam impulsar la formació Metamorphosis Dance i ens va prou bé. Som una companyia jove, però ens hem fet un segell propi amb l’objectiu d’investigar sobre nous mètodes de treball i fem creacions que tenen molt d’èxit. Quan va esclatar la pandèmia, el 14 de març passat, estàvem al Canadà i vam haver de tornar cap a Espanya. Després vam aconseguir un projecte de residència i estrena als Teatros del Canal de Madrid, on vam assajar “Converses a les fosques” i la vam estrenar. Tot això en el marc de les residències de creació Canal Baila.
Quins projectes té aquest any 2021?
Volem estrenar l’obra “Converses a les fosques” a Sant Sebastià. La presentació està prevista per al mes d’agost de 2021. I, és clar, girar la coreografia allà on puguem. A veure si la pandèmia ens deixa perquè tenim invitacions des d’Europa, però de moment s’ha de ser prudent.
