Els cinèfils tenen posada la mirada a Eivissa. L’illa mediterrània celebrarà a partir d’aquest divendres, 26 de febrer, i fins al 7 de març, una nova edició d’Ibiza CineFest, un festival de cinema de caràcter internacional que fa exhibicions i reparteix premis. I també reconeix la tasca creativa de directors. En aquesta ocasió, el festival dedica plaqueta, cadira i acció al director Antoni Padrós, de Terrassa, que atresora una filmografia de més de deu títols realitzats entre 1966 i 2012.
El certamen d’Eivissa li fa homenatge amb una retrospectiva de sis obres: "Dafnis y Cloe", "Pim, pam, revolución", "Ice Cream", "Swedenborg", "Look out" i " Shirley Temple Story", produïdes entre 1969 i 1976. Les quatre primeres obres són curts i les dues últimes, llargmetratges. Es tracta d’una obra escollida que compta amb premis i que ha estat projectada en els principals festivals d’Europa i els Estats Units.
El cineasta terrassenc està molt satisfet de la proposta rebuda per Ibiza CineFest. "És la primera vegada que participo en aquest certamen i em fa il·lusió perquè és un reconeixement a la meva feina com a cineasta. Una feina de molts anys i m’agrada que se li doni valor". Padrós recorda que sempre s’ha considerat com un creador independent. "Jo sempre he fet cinema per a mi i per les coses que volia explicar. Aquest ha estat sempre l’objectiu". En aquest sentit, destaca que l’obra que es projectarà a Eivissa és el que vol dir en el moment, des del seu punt de vista, és clar.
"Les meves pel·lícules -descriu Padrós- volen trencar amb la normalitat i capgirar-la. Crec que són l’expressió del temps real en què les faig i estan bastant polititzades, sobretot les dues últimes, ‘Look out’ i ‘Shirley Temple Story’". A banda d’això, subratlla que "parlen de la vida, dels temes universals, però sempre amb un punt d’ironia i mala llet". El director de cine accepta que un dia donat tingués l’etiqueta "underground" per aquesta manera de fer, d’anar a contracorrent. "Diuen que el meu cinema s’emmarca en aquest corrent d’expressió del submón i que és un dels millors de l’Estat espanyol. Jo sempre he anat per lliure, no m’ha interessat mai fer-me un estatus".
Crítica política i social
Sigui, com sigui, el fet és que algunes de les obres que es projectaran a Eivissa com "Pim, pam, pum", revolució i"Ice Cream", per exemple, ja van ser seleccionades a l’Underground Film Festival de Londres. La primera, feta l’any 1970, ja parlava de política ja que Padrós presentava una visió irònica de la ruptura d’una parella burgesa, però compromesa amb els valors revolucionaris del 68. Per la seva banda, "Ice cream" presentava també a una parella, però tenia un enfocament més sexual.
Els llargmetratges, "Look-out" i "Shirley Temple Story" (musical) fets entre 1973 i 1976, tenen moltes connotacions polítiques i socials. I. amb el primer, Padrós va consolidar la marca de cine a contracultura i va ser reconegut pels intel·lectuals del tardofranquisme. A "Look-out", un grup de marginats es refugia en un abocador d’escombraries i en fa caricatura de les oportunitats del règim franquista sense pietat. La Shirley és una dona que ha d’escapolir-se d’una fada que és comunista i manipulada per tres joves revolucionaris anarco-estructuralistes.
