El doblet artístic del cap de setmana amb ADN terrassenc a la Nova Jazz Cava que s’obre avui amb Litus es tanca diumenge, a les 20 hores, amb Gemma Humet, una de les veus femenines més reconegudes, per la seva llum, del panorama musical català actual. L’artista, satisfeta per haver estat nominada als premis Enderrock i el Millor Disc de l’Any, parla del seu nou àlbum, "Màtria", que presentarà a l’escenari de la seva ciutat natal. Humet, des de Centelles, lloc on viu fa un temps, diu que el nou disc té mirada de dona i que s’ha submergit per primera vegada en la música electrònica. Del seu contingut, en destaca la recuperació de la lletra d’una cançó, "Solitud", del seu oncle, i la musicalitat que ha donat a poetes contemporànies com Maria Mercè Marçal i Estel Solé.
Com ha preparat el concert que farà a la Nova Jazz Cava?
Amb moltíssima il·lusió, perquè fa molt de temps que no faig un concert a la Cava, que és a la meva ciutat i és un escenari que el sento com casa meva.
Què destacaria del seu nou àlbum, "Màtria", del qual en farà la presentació?
Dues coses. Per una banda, "Màtria" és un treball amb què volia donar protagonisme a la dona i posar-la al capdavant de tot allò que l’envolta i de la seva lluita per la igualtat. No cal cridar gaire. La lluita feminista hauria de deixar de ser un eslògan, ser compartida i tothom hi hauria de posar el seu granet de sorra. D’altra banda, volia que les 10 cançons que componen l’àlbum tinguessin aquest eix temàtic. Així que n’hi ha quatre que són meves, una del meu oncle, Joan Baptista Humet, i les altres corresponen a poemes de Mireia Calafell, Maria Mercè Marçal, Sònia Moll, Estel Solé i Roc Casagran.
Volia fer un homenatge a la figura de la dona?
No, no m’ho vaig plantejar així. Senzillament, estava immersa en la lectura de moltes poetes contemporànies i em va fer il·lusió triar versos i posar-hi música. Són poetes que parlen de temes universals, com la solitud, el silenci, el dol, ser mare, ser lliure… Tot té un lligam. A les meves cançons, com "Ales al vent" també parlo de la figura de la dona, de la dona que ha de ser perfecta i no pot ser dèbil. I per què no? Cal reivindicar la fragilitat femenina perquè, al cap i a la fi, del que es tracta és d’estar en pau amb una mateixa i reivindicar-se en la identitat i en la manera de ser.
Està satisfeta de la musicalitat que ha donat als versos?
Ja havia fet algun treball sobre això en altres discos. És un gènere al qual ja hi estic avesada, perquè treballo amb Toti Soler i Toni Xuclà, que hi estan acostumats. No em queda lluny, només que t’has d’atrevir a fer-ho com ho he fet ara.
Quina sonoritat té aquest nou disc?
Tenia moltes ganes de fer un canvi sense perdre l’essència. Dels 20 als 30 anys passen moltes coses, perquè és un moment vital molt potent. En aquest moment, necessitava introduir la música electrònica i trencar amb la música acústica, de la qual no en renego, però anhelava un canvi. Aquest disc,"Màtria", està produït per Jordi Casadesús. Vam estar dos mesos a l’estudi, gravant, colze a colze. I ara, a l’escenari, el disc gira amb el mateix Casadesús i amb Andreu Moreno a la bateria i jo mateixa al piano i a la veu.
En aquest àlbum hi ha una petita perla, que és la recuperació d’una cançó del seu oncle, Joan Baptista Humet que s’havia perdut entre els papers familiars.
Sí, i tant. Hi ha una petita història sobre aquest tema. Es tracta d’una peça que es diu "Solitud" i de la qual van trobar la lletra entre papers familiars, però no la partitura. Es tracta d’una cançó que no va passar la censura franquista. Té una lletra preciosa. Van estar cercant entre els músics que tocaven amb ell, però en sabien poca cosa. Només vàrem trobar un full amb uns acords. Em feia il·lusió i a la vegada molt respecte, però tota la família em va animar a posar la música i així ho vaig fer.
Aquest disc el va publicar el 30 d’octubre de l’any passat en pandèmia. Com ha anat fins ara?
Hem pogut fer tres concerts. Un, al Mercat de Música de Vic, un altre al BarnaSants i un tercer a Riudoms. I després de Terrassa tenim previst actuar, el 25 de març, a la sala Luz de Gas, a Barcelona.
La crisi de la Covid-19 té un fort impacte en la cultura i en les actuacions en directe.
Sí. La situació és horrible per als artistes, per als músics i per a tothom. Jo, de tota manera, no em puc queixar. Quan es van relaxar les mesures, a l’estiu, vaig tenir molta feina. Vaig fer molts concerts al juliol i l’agost, però no és la tònica general i per això vull expressar la meva solidaritat amb tothom. També és cert que nosaltres fem una proposta de petit format i té més oportunitats de tirar endavant i fer-se un lloc a les programacions.
Just aquesta setmana que revisita la Nova Jazz Cava s’ha sabut que està nominada als Premis Enderrock i al millor Disc Català de l’Any. Com ha rebut la notícia?
Amb molta il·lusió, perquè no m’ho esperava. Tots dos premis són per votació popular, però jo només he demanat vots un dia al certamen del Millor Disc Català de l’Any. No crec que guanyi. En tot cas, quedar al Millor Disc Català de l’Any, entre els deu finalistes, ja és tot un premi.
Els premis generen més vendes i més públic?
No ho sé, això, però segur que creen més expectació i curiositat. El tema de les vendes és dramàtic, i més ara. Però, si aquestes nominacions serveixen perquè els artistes es coneguin i s’escoltin més, benvingudes siguin.
