Cap de setmana musical a Terrassa amb dos artistes de trajectòria reconeguda i amb molts seguidors. Són Litus, nom artístic de Carlos Ruiz Boch, i Gemma Humet. Tots dos pujaran a l’escenari de la Nova Jazz Cava de Terrassa. Hem parlat amb el protagonista del primer concert, Litus, que ens fa una presentació del seu nou àlbum, “Hablo tu idioma pero no lo entiendo”, i que interpretarà amb la seva banda, Oest de Franc i Sasha Alexander, i la participació del Brossa Quartet de Corda, liderat per Aleix Puig. El músic terrassenc establert a Madrid diu que el nou treball parla sobre la incomunicació i que ha estat un plaer treballar amb els músics de formació clàssica.
Content de presentar el seu nou àlbum, acabat d’editar l’any passat, a la Nova Jazz Cava?
I tant, n’estic molt content, d’actuar a la Nova Jazz Cava i a la meva ciutat. Fer concerts en directe, en aquests temps de pandèmia, és una oportunitat meravellosa. I, a més a més, hi serem amb totes les localitats exhaurides. Som feliços.
El títol del seu últim treball és “Hablo tu idioma pero no lo entiendo”. És un senyal que juga amb la ironia?
És una cançó que vaig escriure per a una obra de teatre, “La puerta de al lado”, de Sergio Peris Mencheta (2016), que parlava sobre la dificultat d’entendre’s encara que es parli amb el mateix idioma. És un director amb el qual treballo de manera habitual. En aquesta obra, “La puerta de al lado”, hi ha dos personatges, dos veïns, que no són capaços de trobar-se malgrat la proximitat en la parla i en la distància. Hi ha més baralles, més discussions que acords.
Les deu cançons del seu nou disc tenen un fil temàtic?
És un disc que reflexiona sobre la incomunicació de l’ésser humà. I una de les singularitats és que em vaig permetre la petita llicència de batejar cada cançó amb noms de personatges històrics, famosos o desconeguts. I així hi ha l’Ava Gardner, Hamish Stuart, Erno Rubik, Adam Worth, Gabriel Paseante… Hi ha noms que van inspirar cançons i cançons que van inspirar els noms. I alguns noms són totalment desconeguts i cal cercar a internet. Em fa gràcia perquè el repartiment de títols és com si fos el repartiment d’un elenc teatral. En el fons, crec que no deixa de ser un joc poètic.
Aquest treball té amb la col·laboració del Quartet Brossa, de Terrassa i liderat per Aleix Puig. Un quartet de corda de formació clàssica. Hi ha hagut sintonia amb la seva música, que transita, essencialment, pel soul i el pop?
Moltíssima. Amb l’Aleix Puig ens coneixem de jovenets i té un quartet de corda fantàstic. Ha estat una experiència molt positiva, perquè ens entenem molt bé. Aprenem junts. M’ha obert la ment cap altres maneres de fer música i això enriqueix perquè et retroalimentes. Amb l’Aleix, musicalment, és com si hagués fet un màster per ampliar els meus coneixements musicals. I està molt bé que puguem compartir l’escenari de la Nova Jazz Cava aquest dissabte.
A cada treball hi ha diferències respecte als anteriors?
No es planifica, però cada treball és una evolució. Cada disc és com una foto de Polaroid del que t’ha agradat fer en el seu moment. El més important és el procés de l’escriptura perquè és quan t’adones, mentre fas la cançó, del que escrius a còpia d’ordenar els teus pensaments i sentiments. I a mi m’agrada ser honest amb els que sento.
La pregunta és inevitable. Com va la presentació del disc, en aquest temps de pandèmia sanitària?
Doncs, malgrat tot el que vivim, estic bastant content. Els concerts que anem fent tenen ressò i bones crítiques. L’impacte de la Covid-19 ens afecta tots els artistes i tots els sectors. Però jo he pogut fer concerts en directe a Barcelona, Madrid, Girona, Manresa, Màlaga… Hem voltat tant com hem pogut. No ens podem queixar. I ara Terrassa, i hi ha Lleida, el 27 de febrer, i Igualada, el dia 9 d’abril.
Vostè és músic i també treballa com a actor. Es troba còmode en tots dos registres?
Jo crec que fer d’actor m’ha fet millor músic. Fa set o vuit anys que m’hi dedico, al món del teatre, i m’ha canviat la vida. Treballo, normalment amb el director Sergio Peris Mencheta. Vaig fer “La puerta de al lado”, com he dit, i també “Lehman Trilogy”. Aquesta última parla sobre la crisi. I fa un mes, vaig estrenar-me com a actor en la primera pel·lícula, “Dos vacas y una burra”, del director Jesús del Cerro. Una feina que va venir, per sorpresa, en plena pandèmia, i n’estic molt agraït. M’he sentit molt recolzat amb tots els companys de l’equip artístic. En aquesta pel·lícula faig d’arquitecte municipal d’un poble i em toca fer d’enllaç entre dos personatges que venen de fora i els veïns de tota la vida. Està previst que s’estreni aquest estiu. I també estic posant la banda sonora al programa d’Andreu Buenafuente per a Movistar+ cada dia.
Ha superat la seva timidesa que diuen que té?
El bigoti que tinc és la meva màscara. M’he hagut d’empassar la timidesa perquè en aquesta feina no és una bona aliada.
Fa deu anys que viu a Madrid. Té ganes de tornar a Terrassa?
No tinc pressa. Jo vaig anar a Madrid per feina professional i no em puc queixar gens. Artísticament, m’ha anat molt bé. He tingut molta sort i estic content de l’aposta personal que vaig fer en el seu moment. Però sí, tinc ganes de fer el camí a la inversa i el faré.
Concert: Litus, nom artístic de Carlos Ruiz Bosch, amb la seva banda i la participació del Brossa Quartet
Presentació: Nou àlbum “Hablo tu idioma pero no lo entiendo”
Dia, hora i lloc: Dissabte, 20 hores, a la Nova Jazz Cava de Terrassa
