L’ any 1881, el diari El Amigo de la Famiya, que un grup de sefardites editava a Estambul, va publicar la traducció al judeocastellà (“ladino”) que David Fresco va fer de dos fragments de “Don Quijote de la Mancha”. La novel—la de Miguel de Cervantes ha estat traduïda a moltíssimes llengües,, però mai a la que van desenvolupar les comunitats jueves expulsades d’Espanya arran del decret dels Reis Catòlics de 1492. Mai sencera, però a l’antiga Constantinoble va veure la llum aquesta traducció de les parts “El curioso impertitente” i “Historia de Cardenio”. En un treball d’arqueologia literària, María Sánchez-Pérez, professora de la Universidad de Salamanca, va localitzar i ha estudiat aquesta traducció parcial, que l’editorial Tirocinio, de Barcelona, acaba de publicar en el llibre “El Quijote en judeoespañol”. El volum inclou també la readaptació en caràcters llatins (la traducció de 1881 era escrita amb les lletres hebraiques) de la mateixa traducció, publicada el 1931 per un altre diari sefardita de la capital turca, La Boz de Oriente. A la introducció, María Sánchez-Pérez explica sobre la relació dels sefardites amb el “Quijote”, i recalca que, més que una traducció, David Fresco va elaborar una adaptació dels dos fragments, pensada expressament pels lectors de El Amigo de la Famiya.
