Després de "Quiero ser o pienso que soy" (2013) i la novel·la "La luz de una bohemia", Montserrat Amenós Cortés (Terrassa, 1993) publica un tercer llibre de "creixement personal", etiqueta que prefereix, per allò que escriu, a la de "autoajuda", a hores d’ara ja cremada pel seu ús en obres de qualitat dubtosa. Tal com enuncia el seu subtítol, a "la Respuesta", Amenós intenta "unir el que és espiritual, en una persona, amb el que és material. No han de ser o ser pensades com coses separades sinó que s’ha de buscar l’equilibri entre ambdues".
Els problemes econòmics arrenquen, segons Amenós, del fet que quan les persones es posen a pensar en el tema dels diners, "el vuitanta per cent pensen només amb gastar-los, en lloc de crear-los". "Si no recuerdas en que te lo has gastado, claramente lo estás derrochando" afirma al seu llibre. "Hem de diferenciar entre el preu de les coses i el seu valor. Quan pagues per alguna cosa que no et genera cap mena d’emoció, el que fas és caure en el consumisme."
Amenós parteix de la base que cada persona està connectada a una saviesa universal. Per això, "la resposta cadascú la porta a dins seu. Tu mateix pots crear una consciència interna, o més aviat despertar-la, superant les ‘creences limitants’ que tots tenim. Al final de cada capítol, hi ha exercicis per plantejar-se quins pensaments li estan fent mal, i quins són positius. I també interioritzar el desenvolupament de les habilitats que preparen la ment per allò que tens al teu abast i pots aconseguir".
Escoltar la veu interior
Amenós creu que qualsevol persona té un do, a "la Respuesta" presenta pautes per desenvolupar-lo. La primera, preguntar-se "quines coses faig que no són importants i m’estan robant temps". Un altre és "no escoltar els altres, sinó la veu interior". També és important ser conscient que "cada vegada que aprenem alguna cosa nova, n’hem d’oblidar alguna altra. Per exemple, recomano no veure la televisió a la nit, sobretot no adormir-s’hi, perquè dóna un excés d’informació inconscient que es va emmagatzemant en el cervell, i fa que n’oblidem d’altre, més important.
