El cineastasta Cesc Gay acaba de fer una segona incursió en la comèdia teatral amb “53 diumenges” que té com a protagonista principal l’actor de Terrassa, Pere Arquillué. L’obra, que presenta una situació de relacions familiars, es representa al Teatre Romea i ha prorrogat les funcions fins al 28 de febrer a causa de la bona acollida que té de la crítica i del públic.
Gay va debutar al teatre amb “Els veïns de dalt”, una peça del mateix gènere, però inspirada en les relacions de parella. Aquella primera obra comptava amb Pere Arquilluè, Carme Pla, Jordi Rico i Àgata Roca i amb aquesta segona ha tornat a confiar amb dos dels actors del repartiment. Arquillué i Roca repeteixen a “53 diumenges” on s’ha afegit Marta Marco i Lluís Villanueva.
El cineasta explora ara què passa quan tres germans s’adonen que el pare, que viu sol, ha començat a oblidar-se de les coses i a fer coses lletges, com ensenyar el penis a la veïna. El dramaturg provoca una trobada familiar per parlar sobre aquesta situació del pare i a la que volen posar remei. La reunió, però es converteix en una bomba de rellotgeria en la qual tothom vol tenir la raó. “53 diumenges”, doncs, aborda un tema al qual més tard o més aviat ens hem d’afrontar perquè tots ens fem grans. Gay hi posa l’escriptura d’aquesta història tan costumista i a la vegada hilarant.
Drama, ironia i humor
L’obra és un relat quotidià i l’autor hi barreja dosis de drama amb ironia i humor. Pere Arquillué interpreta el personatge principal que és el del pare i, com sempre, s’hi deixa la pell. L’obra ha rebut molts elogis de la premsa i del públic. Arquillué ha estat coronat com a “rei de la comèdia”, mentre que de l’autor subratllen el seu “talent especial a l’hora d’abordar els conflictes de la classe mitjana”. El reconeixement és extensiu a tot l’equip artístic que defensa el relat dramàtic. “Hi ha un joc de complicitats sense enveges on cada actor ajuda a l’èxit dels seus col·legues sense rebaixar el triomf personal”, s’ha publicat. I més comentaris en positiu. “És bo que cadascú faci el que sap fer. I Cesc Gay ha demostrat tant al cinema com al teatre que sap fer comèdia”. Gay en recomana l’obra. Recorda que les grans discussions comencen sovint per una ximpleria, una paraula de més dita fora de to o pel fet d’estirar una mica massa la darrera vocal d’una frase aparentment inofensiva. I afegeix que si això passa entre germans i en el context d’una relació familiar, les probabilitats que la vetllada es converteixi en quelcom més que en una agradable trobada són molt altes.
La mateixa sang
Gay parla de la proximitat familiar. “Tot pot passar entre germans. Sovint el present i el passat són una mateixa cosa i tots els colors de les emocions estan presents en la seva relació. El seu vincle és com una bomba de rellotgeria que pot explotar per la més insignificant de les raons”. I evoca paraules d’un dels personatges de l’obra, quan diu a escena que “la mateixa sang els corre per les venes i estan irremeiablement units, condemnats a ser una part dels altres a pesar de totes les baralles i les discussions sense fi. Perquè, encara que no ho vulguin, comparteixen un sentiment profund i antic que té a veure amb el misteri de la vida i del qual no es poden alliberar”.
Les relacions familiars és un tema que dóna molt de si. Cal recordar aquí “Vilafranca, un dinar de Festa Major”, de Jordi Casanova, i “Germanes”, de Carol López.
