Cultura i Espectacles

Teatre sobre la pèrdua, la identitat i l’humor

"Amb la reinvenció que ens exigeix la Covid-19", i la voluntat de "donar el suport més ampli possible al sector", segons va dir ahir la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, en la seva presentació, s’ha elaborat la programació municipal de teatre per al primer semestre de l’any vinent. Un total de 19 propostes, incloent-hi quatre espectacles familiars, que Giulia Poltronieri, directora del programa de teatres del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, va assenyalar que poden agrupar-se en tres grans temàtiques: la pèrdua, la identitat i els nacionalismes, i també l’humor.

En aquest segon any amb pandèmia, al Teatre Principal podrem veure, l’1 de maig, el celebèrrim actor José Sacristán interpretant "Señora de rojo sobre fondo gris". És un monòleg que Miguel Delibes va escriure arran de la mort de la seva dona, en què parla de la convivència i la felicitat aconseguida amb ella, i del buit que li va deixar. La pèrdua també és el tema de "El vell León" (24 d’abril, Teatre Alegria), en què l’actor terrassenc Òscar Intente encara un "Petit príncep" envellit, rebutjat per tothom i sense socialitzar per la seva lucidesa folla.

Aquest diumenge, Txékhov
La programació comença aquest diumenge, al Principal, amb "La gavina", versió lliure de Txhekov. A "Sobre la tirania" (el 6 de gener, al Teatre Alegria) també podrem veure Òscar Intente, donant vida a l’únic personatge de "Sobre la tirania", de Carles Grau (un altre terrassenc), primera de les obres que giren al voltant de les qüestions identitàries. Entre el teatre, l’assaig polític i la conferència, aquesta adaptació d’un text de l’historiador Timothy Snyder és una defensa de la democràcia i una anàlisi dels règims autoritaris. Més enfocada en els nacionalismes serà "Mivion (Ràdio Sarajevo)", recurregut per la peripècia vital del periodista que va mantenir activa l’emissora de ràdio d’aquesta ciutat, els tres anys que va durar el seu setge durant la guerra de Bòsnia. És un muntatge de la companyia La Conquesta del Pol Sud, "que fa teatre documental amb actors que inicialment no ho són, sinó persones que van aprenent a actuar mentre fan l’obra".

Nacionalismes més propers ha abordat Jordi Casanovas (dramaturg català que fa anys que viu a Madrid) a "Alguns dies d’ahir" (20 de febrer, Teatre Principal). Els personatges són els membres d’una família que es retroben a casa en cinc ocasions durant els mesos de setembre i octubre de l’any 2017, i comparteixen els dubtes, les preguntes, els anhels i els patiments que els provoca el que succeeix als carrers. "És una obra que porta a l’escenari les diferents visions possibles sobre el que va passar a Catalunya l’octubre del 2017. No està pensada per donar respostes, sinó perque cadascú en tregui les seves pròpies conclusions."

"És possible una revolució? Fins a quin punt cal obeir? Quanta violència estàs disposada a suportar?", es pregunta la companyia Mos Maiorum a "Turba" (9 de maig, Teatre Alegria). Una obra entre la ficció i el documental sobre la mobilització de masses i els mecanismes per al seu control, i el que ens fa humans. I Soren Evinson, a "A Nation Is Born In Me" "treballa el nexe entre els moviments nacionalistes i identitaris del segle XXI amb les pràctiques socials que tots duem a terme". A "Ex libris" (Principal, 11 d’abril) el grup Voël enfronta els llibres contra la tecnologia de la digitalització.

"De tota aquesta merda"
L’ humor no és incompatible amb la reflexió sobre els problemes, i la companyia La Kalòrica ho voldrà demostrar amb "De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda" (Principal, 5 de juny). Una comèdia sobre el canvi climàtic i com el poder utilitza la societat a conveniència fins i tot davant de l’emergència mediambiental

El capítol d’obres humorístiques de la temporada també inclou "Un dia qualsevol", de Les Antonietes (Principal, 6 de febrer), una comèdia sobre la vellesa, la sobrevaloració social de la joventut, i també sobre l’amistat i les ganes de viure.

"Hi ha estudis que revelen que beure llet de vaca podria ser més perjudicial per a la salut que la cocaïna", diu Gloria Ribera a la presentació de "Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria" (28 de febrer, Alegria). Qualificada de "folklòrica trash", Gloria Ribera "és una actriu i cantant molt jove, que fa un ‘mix’ molt innovador entre la performance i el cant tradicional, i, en aquest espectacle, una reflexió sobre el consum exagerat de llet de vaca que fa la societat actual".

La temporada d’aquest 2021 incorpora, al març, tres espectacles de la programació Dansa Quinzena Metropolitan. "Am I Bruce Lee?" (6 de març, Alegria), Junyi Sun evoca la gran estrella de les pel·lícules de kung fu. "La hora del ritual" (13 de març, espai per determinar) aplega a Juan Carlos Lérida i Marina Monsonís, un ballarí de flamenc i una cuinera. "Euphoria" (20 de març) fusionarà a la Plaça Nova dansa aèria i música electrònica.

Algunes obres cancel·lades aquest 2020 han estat reprogramades, "de manera que les companyies puguin cobrar els seus catxés". També s’ha apostat força per companyies de format petit i mitjà, els nous formats, i la producció local i catalana, "que viu una efervescència de creativitat i qualitat".

To Top