No poder sortir de la teva ciutat els caps de setmana és una oportunitat per conèixer-la més, per descobrir-hi coses noves o tornar sense pressa a alguns dels seus llocs. Això devia pensar l’Ajuntament quan va decidir que totes les seccions del Museu de Terrassa fessin jornades de portes obertes tots els caps de setmana de desembre i els dos primers de gener. Totes les festes. Una idea que va ser secundada pels altres dos museus que tenim a la vella Ègara, el de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i el Tèxtil. En estat de confinament municipal, havent de mantenir la distància de seguretat i evitar tant com puguem reunir-nos en grup, una de les millors opcions d’oci és, sense cap mena de dubte, la visita a un museu. Aquests dies pandèmics fins i tot porten un (obligat) recolliment que ens pot fer més sensibles al (re) descobriment d’allò que alberguen els museus, al coneixement del passat, també a les reflexions que suscita el retrobament amb elements del patrimoni local, i de resultes el renovament de la nostra mirada a la ciutat, la societat, en què vivim.
Un públic silenciós i atent
Dissabte i diumenge, no van ser molts els visitants de la Seu d’Ègara, el Castell Cartoixa de Vallparadís, la Casa Alegre de Sagrera, el Vapor Aymerich i el Museu Tèxtil (que només obre els diumenges) , però tots semblaven molt interessats i atents a allò que veien, alguns per primera vegada, altres refrescant el coneixement del patrimoni local.
En aquests moments tan difícils, en què a tots ens sembla està vivint un mal somni, és lògic tenir tirada cap a la Seu d’Ègara, que els visitants s’aturin força estona contemplant la seva arquitectura o el magnífic retaule dels sants Abdó i Senén a la església de Santa Maria. I només cal caminar uns pocs minuts per arribar al Castell Cartoixa i veure, a la sala del Tinellet, l’exposició temporal "Després de la mort". Un itinerari amb recreació de diverses sepultures, amb els esquelets originals i l’exhibició del seu aixovar. (A l’espai didàctic hi ha propostes per parlar la mort i la pandèmia).
Després, al Museu de la Ciència, podem veure com l’enginy dels humans ha estat capaç d’avançar tant en el coneixement del món, de trobar tantes maneres de millorar la seva existència, i sortir-hi amb una mica d’esperança per al futur.
