Diego Ruiz (Màlaga, 1881-Tolosa de Llenguadoc, 1959) és una de les figures més singulars i de “culte” de la cultura catalana i europea del segle XX. Metge, psiquiatre, filòsof, escriptor de contes, periodista, traductor, y autor de nombrosos llibres i articles en els cinc idiomes que dominava (castellà, català, italià, francès i alemany), va tenir una relació amb Terrassa, on sempre hi ha hagut un interès especial per la seva obra. Sembla que va ser ell qui va encunyar la denominació de Terrassa com “la Nova Atenes”.
Des de els 80, el grup literari d’Amics de les Arts, especialment Jordi F. Fernández, ha treballat en la recerca dels llibres i publicacions de Diego Ruiz, i de dades sobre la seva vida. Un tasca que va produir, l’any 1999, l’edició del llibre “La veu de Madame Ricard i altres narracions” (editorial Laertes), el primer des de 1936 amb una mostra àmplia de la seva prosa narrativa, i un volum de referència per a tots els estudiosos i “diegoruizòlegs”.
Ara, l’editorial Hojas Monfíes, de Granada, acaba de publicar un llibre sobre Diego Ruiz, amb una extensa introducció biogràfica, que es nodreix força de les investigacions de Jordi F. Fernández. “Diego Ruiz, Abel Gundrà y el enigmático divan ‘Las andaluzas'” és el títol de l’obra, que tracta de la relació entre els dos personatges. Ruiz va traduir a l’italià el poemari “Las andaluzas” (un divan és un conjunt de poemes de tema exòtic) , i l’edició en italià de l’obra, de l’any 1925, ha estat l’única existent fins ara, que Hojas Munfíes ha publicat aquest volum, en edició bilingüe.
El “creador” de la Nova Atenes
El lligam de Diego Ruiz amb Terrassa sembla que va començar el 4 de juny de 1905, quan va venir a l’Aplec de la Mata, que organitzava l’Agrupació Regionalista. “Una relació que es va revifar a partir del 27 de gener de l’any 1907, quan va ser convidat per l’Associació Musical a oferir la xerrada titulada ‘La cançó popular a Itàlia i a Alemanya’, la primera d’una sèrie que va donar aquell mateix any per impulsar la Universitat Popular de Terrassa. Durant una xerrada sobre Plató, va qualificar Terrassa de Nova Atenes”, va escriure Fernández, en un article sobre Ruiz i la ciutat, publicat a Diari de Terrassa l’any 2017.
“Per cert, Paulina Pi de la Serra va heretar una foto seva, testimoni de l’afecte del metge filòsof a la nostra ciutat, amb la següent dedicatòria: ‘A Egara, la fèrrea, la fedele”. El periòdic terrassenc El Dia, del 21 d’agost de 1920, va publicar una traducció del poema “Autumnal”, extret del llibre “Canti d’avanti-giorno”, que havia publicat a Itàlia, en italià, amb el pseudònim de Pietro Zanfrognini. El 10 d’abril del mateix any, també El Dia de Terrassa, Tomàs Garcés en va publicar un article ple d’elogis sobre la seva obra literària.
La recuperació de Diego Ruiz a Terrassa va començar el dia de 1982 que Jordi F.Fernández, que buscava material sobre la literatura catalana d’avantguarda, va llegir un text de Joan Salvat-Papasseit que l’esmentava. Fernández estava llavors molt interessant en el futurisme, i en llegir que Ruiz havia viscut a Itàlia, va pensar que podia haver-se relacionat amb aquest moviment. Aquell mateix any, a la llibreria Grau, va trobar el seu primer llibre de Ruiz, “Contes d’un filòsof”, que li va semblar molt interessant.
Fernández, l’erudit en Ruiz
Des d’aleshores, Fernández ha estat buscant informació, llibres i publicacions de i sobre Diego Ruiz, en biblioteques i llibreters de vell de molts països. Ha aconseguit més de cinquanta títols amb la seva firma (o amb algun dels seus pseudònims). La vida nòmada del personatge, i el fet que escrivís en català, castellà, italià, francès i alemany, fa dificil completar una col·lecció sencera de totes les seves obres.
Curiosament, Diego Ruiz també és un personatge de llibres d’altres autors, com ara “Jo” Memòries d’un metge filòsof”, de Prudenci Bertrana, o “La sua dolce follia”, de la japonesa Tha Myû. I Pío Baroja el qualifica de “típico catalán que se sabe todas las teorías”, a “La dama errante”.
Les dades
Títol: “Diego Ruiz, Abel Gudrá y el enigmático diván «Las Andaluzas»
Estudi introductori: Antonio Godoy Romero
Editorial: Hojas Monfies
Preu: 11 euros
