"La Cataluña metálica" és una col·lecció d’opuscles sobre la història del rock "heavy metal" al nostre país, que publica, des de Ciudad Real, Micronauta Ediciones. El seu segon número dedica vuit pàgines, de lletra menuda, a la trajectòria del grup terrassenc ADN. Sense cap mena de dubte, la història més completa que existeix, a hores d’ara, d’aquest popular grup terrassenc, elaborada a partir d’una llarga entrevista d’Albert Solé Vives amb els seus membres. ADN repassen els seus 40 anys de trajectòria, des dels seus orígens a començaments de la dècada de 1980, quan Ricard Reollo (veu i guitarra) vivia a prop d’un local, propietat d’Alfonso Palau, on músics joves s’ajuntaven per tocar de manera informal, i ell els sentia des de casa.
Un dia, Ricard Reollo va trucar a la porta, i de mica en mica va quallar la formació fundadora d’ADN, amb ell i Segu (baix), Alfonso (bateria) i el sabadellenc Lluís Mestre (guitarra i piano). V an començar les primeres actuacions, com la de la "Loca noche del rock" a l’amfiteatre del Parc de Sant Jordi. Pep Compte aviat va substituir a Alfonso a la bateria, que, en el temps que estigué a la"mili", fou rellevat per Ángel Lázaro.
L’any 1982, ADN s’autoeditaven "Heavy metal, un dios eterno", una cassette amb dotze temes; cent exemplars que es van esgotar ràpidament. Ja eren un grup amb molts i fidels seguidors a Terrassa i alguns a altres poblacions. L’ any 1984, el grup incorporà un nou guitarrista, Juan Feria, provinent d’Isa Kaisa. L’any 1987, Ricard Reollo, Pep Compte, Segu i Juan Feria enregistren el mític elapé del grup. Publicat l’any següent, en edició limitada de mil exemplars, i mai reeditat, "ADN" (Justine Records) és un dels vinils més mítics i de "culte" del heavy metal espanyol, i una joia de col·leccionista. Els membres del grup expliquen la trajectòria posterior, els parèntesis i les reunificacions (i anècdotes sucoses), fins a l’etapa actual. ADN són ara Uri Puig, Ricard Reollo i Àngel Lázaro, que l’any passat van publicar "Viajeros en el tiempo", un cd amb cinc temes. I van enregistrant material per un àlbum, que els seus seguidors esperen amb candeletes.
El glam-rock egarenc dels 70
D’altra banda, un dels grups dels quals ADN foren teloners (al pavelló Sferic, el 1985, i vint-i-set anys després, a Faktoria d’Arts) van ser els Evo, pioners del "speed metal" a l’Estat espanyol. El cantant d’Evo era el terrassenc Jose Valero "Stimula". I en el seu eprimer número, "La Cataluña metálica" presentava la història d’Evo justament a través d’una llarga entrevista amb Stimula. Valero assenyala que va conservar, com a pseudònim, el nom de la seva primera banda, plenament terrassenca. Formada a mitjans de la dècada de 1975, amb influències del glam-rock, Stimula "fèiem un rock una mica extravagant. Que tenia un cert èxit, sobretot a Barcelona capital. Era un rock entre David Bowie i Lou Reed. Estava molt bé i la gent responia". L’entrevista a Stimula ocupa quinze pàgines de "La Cataluña metálica, vol.1", on aquest artista terrassenc repassa tota la seva vida en la música.
