Coincidint amb la celebració de la festivitat de Tots Sants, el Museu de Terrassa presenta una exposició temporal de llarga durada que, sota el títol “Després de la mort”, ofereix un itinerari on es recreen diverses sepultures, amb esquelets originals i l’exhibició del seu aixovar, que desvetllen les tradicions funeràries de diverses cultures de Terrassa i els seus entorns.
La mostra es pot veure des de dimecres 28 d’octubre fins al 27 de juny de 2021 a la Sala del Tinellet del Castell Cartoixa de Vallparadís. Com a complement a la narrativa de l’exposició, s’ha recreat un ambient de cementiri mitjançant la instal·lació de tres làpides funeràries i una escultura de bronze de Clarasó. En paral·lel, l’espai didàctic oferirà diverses propostes a les famílies per parlar i reflexionar sobre la mort.
El recorregut de la mostra segueix amb detall la cronologia del fet funerari a la zona de Terrassa:
: L’exposició inclou els primers testimonis del món funerari del període del 3.500 aC al 900 aC. Repassa els jaciments de Ca N’Arnella, Can Bosch de Basea i Can Ballarà. Entre els vestigis, destaca la sitja funerària de Can Ballarà, del període 1.800-1.200 aC, un dels principals atractius de l’exposició. Inclou disset cossos disposats radialment sobre un llit de pedres. La investigació apunta que els individus van morir d’una malaltia infecciosa desconeguda que va afectar principalment a infants, dones i persones grans.
La segona etapa correspon al món ibèric i el món romà i es pot visitar a l’exposició permanent del Castell Cartoixa Vallparadís.
Declarada religió oficial de l’imperi romà l’any 380, el cristianisme contempla el fet de la mort compensat per la resurrecció i el descans etern. D’aquesta manera, l’església d’Ègara disposa des de mitjans del segle IV d’espais per al descans dels fidels a l’interior del temple, a l’exterior i a cambres funeràries. Quan l’any 465 es designa la seu episcopal d’Ègara, el nou complex reserva espais funeraris per a l’elit cristiana, mentre al nord del recinte és reserva un cementiri per a la població egarenca.
Canvia la tipologia del ritual funerari i de les tombes, que adopten un perfil antropomorf del cos. Al 801, la presa de Barcelona pels francs va comportar la desaparició de la seu episcopal d’Ègara, que va passar a dependre del bisbat de Barcelona.
A Terrassa, la religió i la superstició condicionen una societat obsessionada per la mort i el penediment. Els cementiris parroquials se saturen i es fa necessari netejar les osseres plenes. Els veïns de l’Antic Barri de Sant Pere es queixen de les males olors i finalment el 1917 es desmantella el cementiri. Comença la construcció de panteons i nínxols.
Per primera vegada els cementiris s’allunyen de la trama urbana i l’administració es fa càrrec dels recintes funeraris. L’església, però, manté la potestat sobre els rituals funeraris dels creients. A Terrassa, l’antic fossar militar de Vallparadís es converteix en el cementiri de la vila. El 1898, s’hi construeix una nova façana monumental dissenyada per Lluís Muncunill. El 1934 s’inaugura el Cementiri Nou prop de Can Torella i el 1996 neix l’empresa Municipal Funerària de Terrassa. En aquest moment, el ritual mortuori ja posa el focus en el dolor per la pèrdua.
Les incineracions es popularitzen i l’Església catòlica deixa de veure raons doctrinals per evitar-la. El 2016, les normatives eclesiàstiques i civils prohibeixen que les cendres siguin espargides en qualsevol indret i els cementiris reserven espais (columbaris) per despistar-les.
La mostra culmina al segle XXI, amb l’actualitat dels rituals funeraris i amb una exposició pictòrica integrada per quatre peces úniques. Es tracta de quatre obres temàtiques al voltant del fet de la mort d’E.Rosales, C.Armiño i L. Barrau.
