Cultura i Espectacles

El TNT tanca amb èxit i més públic local l’edició pandèmica

“Estem molt satisfets de com s’ha desenvolupat el festival, que malgrat les circumstàncies, ha tingut gairebé un 95 per cent d’assistència, amb un augment del públic local, i la visita d’uns vuitanta programadors. El balanç és molt positiu”, afirmava ahir a aquest diari Marion Betriu, directora de l’edició d’aquest any del TNT. Entre divendres i diumenge, el festival de creació escènica i artística Terrassa Noves Tendències ha ofert un total de setze propostes, set de les quals estrenes (gairebé una trentena de funcions) en onze espais diferents. De la programació només va saltar un espectacle, “It don’t worry me”, d’Atresbandes, que s’havia de fer dissabte al Teatre Alegria, cancel·lat perquè un membre de la companyia havia donat positiu de la Covid-19.

Tota la resta d’aquest tretzè TNT s’ha desenvolupat tal com estava previst, “i amb moltes ganes i predisposició per part de tothom, artistes i persones que l’han fet possible, i també molt caliu per part del públic a l’hora d’acompanyar. Aquest és el primer festival de teatre que s’ha pogut fer de manera presencial des de la pandèmia (haver pogut celebrar el festival ja és un triomf en aquesta situació) i tothom en tenia moltes ganes”.

Aquest ha estat un TNT amb una programació més reduïda que les d’anteriors edicions, a causa de la crisi sanitària, “però en què hi ha hagut molta concentració d’energia per part dels professionals, les propostes dels quals han estat molt ben acompanyades i acollides”.

La coral que no va ser
També hi ha hagut menys espectacles al carrer, que són els que acaben de donar al TNT el seu caràcter d’esdeveniment ciutadà. A l’aire lliure només s’ha programat el “Vincdesdevenir” de Quim Bigas a la plaça de la Torre del Palau, i diumenge al migdia, “Qui canta els seus mals espanta”, l’espectacle de clausura, a la de l’Ajuntament.

Aquesta proposta del grup Poderío Vital va experimentar canvis en relació amb la seva idea original, basada en els “Complaint choirs” que s’organitzen arreu del món. Es tractava que els terrassencs els hi enviessin una descripció d’allò que “els crema per dins”. Poderío Vital convertien aquestes queixes en cançó. Durant una setmana, aquests participants havien d’assajar veu i cos per tal de cantar-ho en un cor, aquest diumenge, a la clausura del TNT. Volia ser una demostració del “potencial artístic, social i ancestralment sanador de la cançó”,”perquè en escoltar, entendre i cantar les penes alienes es pot generar empatia i crear, també, sensació de comunitat”, creuen Itxaso Corral i Óscar Bueno, els dos membres de Poderío Total.

A l’hora de la veritat, però, la gent que s’havia apuntat a “Qui canta els seus mals espanta” es va anar esborrant, i Poderío Total va haver de fer un gir a la proposta. A partir dels materials rebuts, van desenvolupar una mena d’ exorcisme per foragitar tot allò de negatiu, i d’invocació dels bons desitjos,amb la participació del públic.

La participació dels ciutadans en espectacles, la possibilitat de creacions “comunitàries”, han estat temes predominants en moltes propostes. En aquest àmbit cal destacar “El sol va per dins”, del grup Nyamnyam (Ariadna Rodríguez e Iñaki Álvarez”. Un projecte de creació audiovisual desenvolupat de manera col·lectiva amb les nenes i nens de l’Esplai Tremola als barris de Montserrat, Torre-Sana i Vilardell. Nyamnyam van passar-hi uns dies d’agost, proposant jocs i dinàmics per tal de fer una pel·lícula, és a dir, “implicar els nens en la construcció d’una ficció que observés la realitat des d’un lloc diferent”.

Dissabte, a la una de la tarda, “El sol va per dins” es va presentar i projectar a la sala gran del Cinema Catalunya. A les vuit del vespre, se’n va fer una segona sessió al Casal de Montserrat (la climatologia va obligar a traslladar-la del poliesportiu de Vilardell a un espai cobert).

Instal·lacions i residències
D’altra banda, Betriu destaca l’interès despertat per les peces d’instal·lació, en què el públic podia entrar i estar-s’hi durant una estona. Ha estat el cas de “Archivo” , la “instal·lació teatral i immersiva”, amb passis cada deu minuts, només per a quatre espectadors, que Serrucho va muntar a l’Ateneu Candela. O “La Ciudad”, de Verónica Navas, a la Cúpula del Teatre Principal.

L’equip del TNT ja pensa en l’edició de l’any vinent. D’alguna manera ja ha començat: a la jornada de professionals es van poder veure mostres de les sis residències de creació que aquesta temporada fan a Terrassa Amalia Fernández, Aurora Bauzá & Pere Jou, Bárbara Bañuelos, Las Huecas, Urati, Vértebro) per tal de presentar els seus espectacles en el TNT 2021.

To Top