Aquest any no hi ha un èxit musical d’estiu incontestable, com van ser en el passat cançons com ara “Bailando”, d’Enrique Iglesias; “Despacito”, de Luis Fonsi i Daddy Yankee o “La bicicleta”, de Carlos Vives i Shakira. La pandèmia de la Covid.19 també ha acabat amb la “cançó de l’estiu”? “La gran diferència en tot cas ha estat el procés de diversificació. Abans els ‘hits’ estaven molt clars i el consum, molt més concentrat, amb 2 o 3 cançons que tothom escoltava”, explica a Efe el president de Sony Music Iberia, Josep Maria Barbat. Entre les raons per a això, continua, hi ha el fet que cada vegada hi ha més contingut (sobretot aquest any, quan en absència de concerts molts artistes han tornat a l’estudi de gravació). Alhora, la generalització de l'”streaming” (un altre fenomen amplificat per la pandèmia, amb les botigues físiques tancades) ha fet que els targets no siguin tan únics. Abans estava molt enfocat al juvenil, fins als 25-30 anys. Ara hi ha més tipus de consumidors i, per tant, d’estils. Vinculat a això, les grans discogràfiques han advertit certa reticència aquest any cap al descobriment musical i major estima per rescatar fons de catàleg. “Podria veure aquí fins i tot una reivindicació d’arrel psicològica que qualsevol temps passat va ser millor davant d’una situació tan sorprenent”, opina Barbat. A més, els números 1 són menys duradors. “Abans es quedaven moltes setmanes, amb molta penetració, perquè la ràdio li donava més visibilitat al que s’escoltava a discoteques i això retroalimentava la seva permanència”, matisa. En això ha influït fins i tot el fet que aquest hagi estat un estiu tardà, perquè molts dels temes estrelles estan arribant ara, com podria ser el cas de “Agua”, de J Balvin, número 1 actual a molts països, (amb 1..029 milions d’escoltes globals, 76,6 a Espanya), o “Cambio de temperatura”, del canari Don Patricio. Altres temes que tenen moltes paperetes per guanyar-se un lloc en l’imaginari sonor d’aquest estiu pseudopocalíptic són “Caramelo”, d’Ozuna, amb gairebé 20 milions de reproduccions i la mitjana setmanal més alta del tram més estratègic de l’estiu; “Tattoo”, de Rauw Alejandro i Camilo; “La jeepeta”, de Nio García i Manuel AA; “La curiosidad”, de Jay Wheeler, DJ Nelson i Myke Towers o “Ay, Dios Mío” de Karol G.
