Malgrat les incerteses i els perills que escometen a les arts en viu en temps de covid-19 al Grec Festival 2020 ens va portar al teatre Grec de Montjuïc la companyia de teatre i dansa belga Peeping Tom que té al capdavant de la part artística a Gabriela Carrizo i Franck Charlier dos creadors que busquen la perfecció del detall més petit dels seus espectacles i acostumen a realitzar trilogies plenes de imaginació i sorpreses poètiques. En aquesta ocasió només vam poder gaudir de dues peces de les tres que componen la trilogia: the missing door, the lost room i the hidden floor.
El metateatre i la metadansa es fan presents quan els actors van construint a ulls vista de l’espectador l’escenografia i preparen el decorat per a aquest món oníric que apareixerà entre les ombres de la nit amenaçant la tranquil·litat d’un espectador envoltat d’heura de plàstic estranya i mascareta a la boca, mentre els dos seients contigus estan buits. Tot un ritual d’estranyament d’uns temps que ens condueixen a un cert aïllament en previsió del que pot passar a la nostra salut.
L’espectacle que va presentar la companyia estava format per dues coreografies: La porta absent i l’habitació perduda. Els ballarins, actors, acròbates i contorsionistes de la companyia es troben en una habitació tancada en la qual les portes no s’obren per més que ho intentin, hi ha un poder misteriós que porta els protagonistes a la saturació, a l’intent d’escapar d’aquesta habitació de la qual volen escapar. La segona peça té lloc en un vaixell en el qual els armaris i les portes estan plenes de sorpreses opressives. Les dues peces tenen una estètica evocadora cinematogràfica, els seus personatges semblen perduts en un món hostil i col·lapsat, caminen errants en un laberint macabre i misteriós ple d’efectes de so i de peces musicals que s’ajusten al moviment d’uns personatges que busquen una fortuna incerta . És com si un nou neoexistencialisme ens hagués envaït i visquéssim a l’infern. Tots esperem ser torturats i tenim por del botxí en forma de malaltia. Sembla que la història es repeteix de manera que les pandèmies vénen per instal·lar-se i canviar el nostre punt de vista social, cultura i econòmic que d’alguna manera semblava que estava conduint-nos al col·lapse total
Estem davant d’un dels festivals mundials d’arts en viu que ha sabut mantenir l’essència del binomi estiu i teatre.
EL festival manté el seu pressupost inicial de 3,3 milions d’euros, amb 48 espectacles presencials. Manté el gruix d’espectadors a l’aire lliure al teatre grec de Montjuïc. La nova proposta De Grec a Grec s’iniciarà al setembre, si els rebrots ho permeten, i acollirà espectacles teatrals, que han estat ajornats com a conseqüència del coronavirus. Tornen a funcionar les fórmules antigues com les lectures dramatitzades, es nota que és temps de reflexió. Després de l’aïllament i els protocols sanitaris, es fa necessari les arts en viu perquè el que és més segur per a un poble és la seva cultura.