Al llarg dels darrers set anys, un dels epicentres de la creació contemporània a Terrassa ha estat radicat al número 7 del carrer de Viveret. Allà Paulo Cacais (fotògraf) i Laura Castillo (enquadernadora artística) van inaugurar, el setembre de 2013, l’Estudi Tigomigo, que amb la seva programació de cursos i tallers, performances, concerts, recitals de poesia, desfilades, festes, ha esdevingut molt més que una galeria d’art. Una aventura que avui arriba a la fi. Aquest darrer dia de l’exposició en curs, “Transient”, del terrassenc Gabriel Verderi, serà també el darrer que Tigomigo obri les portes.
“Quan vam inaugurar, comptavem estar tres anys, i han sigut set”, explica Castillo. Així doncs, no es pot parlar, gens ni mica, de fracàs. “Estem contents, tot i que ens costa dir adéu a un projecte com aquest perquè l’hem estimat molt.”
Són diversos els motius que els han fet prendre la decisió d’abaixar definitivament la persiana. El primer, el fet que “treballar com a gestor cultural i tirar endavant una sala d’art requereix un esforç i un temps que t’obliga a abandonar la teva faceta com a creador artístic. Tant Paulo com jo teníem ganes de tornar a dedicar-nos-hi amb més intensitat, i ara mateix ens atreuen projectes artístics que s’escapen del que són les parets d’una galeria”.
Cacais i Castillo troben que, en aquests moments, més interessant que allò que pugui fer-se a les sales és “la ‘colonització’ d’espais al carrer per l’art, perquè a la gent li costa molt entrar en una galeria. Per exemple, ara estem treballant en un projecte basat en una armeria abandonada de Toledo, i en la Xarxa Fotogràfica de Terrassa, que és una proposta molt deslocalitzada”.
També hi ha, per descomptat, el factor econòmic. Tigomigo no cobrava res als artistes per exposar-hi, i, de la venda de les obres, una comissió del vint per cent. “Però en la nostra cultura, en la nostra societat, ara mateix la venda d’art és molt difícil. Els cursos i tallers ens ajudaven a mantenir Tigomigo, i a més ens ha interessat realment aquest vessant de pedagogia artística. Si no eduques al públic per tal que s’habitui i entengui l’art contemporani, mai entrarà en una sala, i menys comprarà una obra.”
D’altra banda, Castillo no creu que la ubicació de Tigomigo, fora del centre de la ciutat, hi hagi jugat en contra. “Quan una exposició interessa, la gent es desplaça a Barcelona. Penso que la localització no és tan important en l’àmbit de l’art com en el comerç. També és veritat que tothom té poc temps i el fet d’estar al centre pot fer que t’entri més gent. No sabria dir-ho”.
Cal dir que l’Estudi Tigomigo desapareix físicament, però, com a equip creador, Tigomigo ja existia abans de la inauguració de la sala, i seguirà després del seu tancament. Cacais i Castillo ja es van presentar com a Tigomigo quan a començament de la passada dècada es va fer el Congrès de la Cultura, per a l’elaboració del Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa, “i quan ens vam decidir a montar la sala d’art, vam pensar que ja teníem el nom”.
L’objectiu, aquell 2013, era la creació d’un espai per a l’art contemporani a Terrassa, sobretot per als artistes que estaven començant, “un trampolí pels que volien professionalitzar-se”, i que alhora establís xarxa i sinergia “amb altres sectors no fossin propiament els de les arts visuals. Creiem que ho hem aconseguit, i per això el balanç que fem d’aquests set anys de Tigomigo és molt satisfactori; per totes les vivències que nosaltres hi hem tingut, per la gent que hem conegut i amb la que hem treballat i compartit, i les més de cinquanta exposicions realitzades, els recitals, les desfilades de joies, les festes dadaistes, el munt d’activitats que hem fet. Quan vam començar no sabíem si tindríem èxit, i tanquem la galeria molt satisfets”
L’ Estudi Tigomigo és, des de la creació de La Galeria del Centre Cultural Terrassa, la primavera de 2016, una de les sales que hi programa exposicions, i Cacais i Castillo seguiran fent-ho. I seguirant presentant un cinquanta per cent d’artista locals, i l’altre amb “forans que siguin potents, per enriquir el teixit artístic de la ciutat. Aquesta ha estat sempre, al capdavall, la nostra intenció amb la galeria”.
