La pandèmia de la Covid-19, la situació de confinament, la crisisanitària i econòmica, per força han de motivar, també a Terrassa, també als escriptors de la ciutat, obres sobre aquest temps de drama i excepció que vivim. Fa unes setmanes, David Millán encetava amb el poemari “Noviluni”, primer llibre terrassenc escrit (i editat i distribuït) íntegrament durant l’estat d’alarma, la literatura terrassenca del coronavirus que, com sempre que succeeix alguna cosa que trasbalsa l’existència, es preveu abundant.
I ja tenim ara un segon poemari terrassenc de la Covid-19. Antonio Pérez Roldán, poeta i escriptor terrassenc de llarga trajectòria, acaba de publicar “El bichito”. “Divertimento primaveral que en versos de cabo roto hizo un viejo confinado”, el defineix a la primera pàgina.
És una col·lecció de deu dècimes (combinació de deu versos heptasíl·labs, amb una successió de les rimes generalment determinada) que Pérez Roldán va començar a escriure, tal com les presenta al proemi, “com un joc per a fer una mica més suportable l’obligat tancament, el confinament, la preocupant situació. En arribar a la número 10 em vaig parar. Vaig considerar que ja n’hi havia prou”, explica.
Els versos de “cabo roto”, o de “pies cortados”, són una petita però antiga tradició de la poesia en llengua castellana. Es fan amb paraules que l’autor deixa incompletes, deixant que el lector dedueixi les síl·labes que no hi són. “L’elecció d’aquesta forma ha estat part del joc, de la diversió. Es tracta d’una modalitat de vers que afortunadament no va ser molt practicada pels nostres clàssics. Si ja la poesia mesurada i rimada és artifici, els versos de ‘cap trencat’ resultaven excessivament artificiosos; d’aquí ve que no tinguessin molt èxit.”
Cervantes va incloure,nou dècimes d’aquesta mena en el pròleg de “Don Quijote”, recorda (“salvant les distàncies, cal dir”) Pérez Roldán. Consultat el professor de literatura Jaume Aulet, ens diu que no coneix l’expressió catalana equivalent a ‘versos de cabo roto’ ni si hi ha poetes que n’hagin fet en català. “A vegades he sentit l’expressió ‘versos de peu trencat’, però no estic segur que sigui amb el mateix significat.”
També la literatura infantil comença a reflectir la pandèmia. A la Marta Compan Jordà, mestra de l’escola Creixen Terrassa, el confinament l’ha portat a escriure i il·lustrar el meu primer conte, “que parla de la història que estem escrivint aquests dies amb la pandèmia del coronavirus”, explica. L’experiència l’ha volgut posar en paraules i ficció “de forma dolça, per deixar constància dels fets i poder-ho explicar a les futures generacions”.
“La petita història del Malvat Virus amb Corona” ha estat publicat per l’editorial terrassenca Omnia Books, alhora en les versions catalana i castellana, i aviat sortirà la traducció a l’anglès. Compan l’ha escrit amb la intenció que “els nens i nenes recordin la història que ens ha tocat viure, i que possiblement contarem a les generacions futures, d’una forma positiva, i que els serveixi per aprendre hàbits importants per a estar sans”.
Enamorada de la literatura infantil, Marta Compan feia temps que tenia ganes de posar-s’hi, de començar a escriure contes per a infants, però “no ha estat fins aquest any, que el confinament m’ha portat a fer-ho realitat”.
