“Tota la feina feta”, ha triat Carme Setó Prat (Terrassa, 1932) com a títol de l’exposició antològica que presenta a Amics de les Arts. Una exposició que s’inaugurà inicialment el dissabte 7 de març, i que el dimecres dia 11 ja no es podia veure, perquè Amics va tancar la seva seu, obligada per la declaració de l’estat d’alarma. Però dissabte, l’ entitat i l’exposició van tornar a obrir, i podem tornar a gaudir de la molta “feina feta” per aquesta pintora que el mes passat ver fer 88 anys, i és possiblement la més gran de les artistes terrassenques en actiu. I que en segueix fent, de feina. La pròxima exposició d’Amics serà la col·lectiva anual de socis, per a la qual va fer un quadre el mes de març. I l’anterior a la seva exposició individual era una col·lectiva de dones artistes, en la que també va participar, amb dues obres.
Així doncs, travessem un moment de retrobament amb la llarga trajectòria i l’obra de Carme Setó. Com a representació de “tota la feina feta” ha triat un total de vint obres. Quatre de cada una de les cinc tècniques pictòriques que toca: oli, aquarel·la, tinta xina sobre fusta, tintes de colors i barreja d’aquarel·la i tinta xina. I realitzades al llarg dels darrers trenta anys.
la ciutat i les seves masies
Tot són paisatges, pintats amb uns plantejaments realistes, figuratius, “i sempre al natural. Si haig d’anar-hi dos dies, a un lloc, per acabar un quadre, hi vaig.”N’hi ha de Terrassa: el Castell Cartoixa de Vallparadís, les Esglésies de Sant Pere, la catedral del Sant Esperit.
Per descomptat, també hi ha el tema pel qual Carme Setó ha estat més coneguda: les masies dels voltants de la nostra ciutat. Algunes ja han desaparegut (o han canviat molt) i les seves obres, molt acurades pel que fa als detalls, en són un testimoni irrepetible. L’evocació artística d’una Terrassa pagesa, envoltada d’explotacions agrícoles, que el seu art ens retorna. En la resta de peces hi ha, sobretot, els Pirineus, amb especial predilecció per les “esglesietes” i ermites.
La tasca pictòrica de Setó és indestriable de la seva altra afició, l’excursionisme, i bé podem dir que ha travessat els darrers seixanta anys de vida artística a la nostra ciutat. I també les circumstàncies, algunes doloroses, de la seva vida personal. Amb el delit per la pintura gairebé hi va néixer, perquè quan anava a l’escola, on Ramon Cortés va ser el seu professor de dibuix, “ja la tenia a dins”. La va deixar de banda per dedicar-se a la família, “però la mort del meu germà petit, a 42 anys, em va deixar tocada, i per esbargir-me, em vaig apuntar a les classes de pintura que Floreal Soriguera, amb qui ja ens coneixíem, feia a l’Escola d’Arts Aplicades”. També quan li va faltar una filla, fa uns pocs anys, l’art li va suposar un consol. “Pintava i plorava alhora.”
Amb el “Suri”, Setó va començar amb l’oli. Per vacances, amb el seu marit, Antoni Garriga, soci del Centre Excursionista de Terrassa, anaven a caminar i deixaven la seva mare en un lloc, fent ganxet. “Un dia, vaig decidir que em quedaria fent-li companyia, i pintant, I vaig trobar que amb l’aquarel·la me’n sortia millor que l’oli”. Després es va interessar per la tinta xina.
vacances d’estiu i diumenges
“Jo mateixa em quedo parada de la gran quantitat d’obres que he fet. A casa en tinc moltes més que a l’exposició”, ens reconeix. “Cada estiu a les vacances, els diumenges, sempre he treballat. Al meu marit, que va morir fa tres anys, li agradava que pintés, i sempre m’animava.” El temps, que ja s’ha emportat també totes les seves amigues pintores, no ha pogut amb la passió de Carme Setó per plasmar, embellida mitjançant la seva visió artística, la realitat dels nostres paisatges, allò que més li ha cridat l’atenció a les seves sortides. A l’estudi de casa seva segueix enfrontant-se cada dia, amb el misteri de les formes que pot fer néixer de la tela o del paper en blanc, de les tintes i les pintures, els estris, i la seva tècnica i imaginació creadora.
T
n Exposició: “Tota la feina feta”
n Artista: Carme Setó
n Sala: Amics de les Arts (c/Teatre,2)
n Dates: Fins a l’11 de juny
n Horari: De sis a vuit de la tarda
