El músic terrassenc (cantant, guitarrista, compositor, teclista) Albert Alegre porta des del 2004 sent The Perfect Fool. Un projecte personal (una trajectòria en solitari amb col·laboradors més o menys puntuals) ancorat en el pop-rock diguem-ne clàssic (els Beatles són el seu principal referent) i, per a més fidelitat als orígens, cantat en la llengua de Lennon i McCartney.
A “Double or nothing”, el seu nou àlbum, el cinquè, publicat tot just ahir, ha optat, però, per donar més presència als teclats. Una novetat en un cançoner que s’ha caracteritzat fins ara pel protagonisme absolut de les guitarres. “També toco el piano, i en composicions i arranjament he pensat un disc sense l’exèrcit de guitarres dels altres. Un disc amb un so més de la dècada dels anys vuitanta, més vaporós”, ens explica. “Fins i tot hi ha algun tema en què toco l’ukelele”.
És un conjunt de dotze cançons que Alegre ha anat escrivint i enregistrant (amb producció pròpia, a l’estudi que té muntat a casa seva), al llarg dels darrers dos anys. “Sense cap mena de pressa. He volgut anar a poc a poc, reescoltant bé tots els detalls. I a diferència del disc anterior, un doble en què vaig incloure totes i cada una de les cançons que havia fet, ara de vint-i-cinc que tenia, m’he quedat amb les dotze que he considerat que eren les millors. He volgut ser molt selectiu”. Paradoxalment, a aquest disc senzill i de temes tan garbellats, i que ve després d’un doble en la seva discografia, el Fool li ha volgut posar el títol de “Double or nothing”
El disc compta, en diversos temes, amb col·laboracions d’uns deu músics. A banda de Xavi Isern, que posa el baix en tres temes, i que és habitualment el baixista de The Perfect Fool en directe, cap dels altres ha trepitjat l’estudi de l’autor. Són instrumentistes del Regne Unit, els Països Baixos i els Estats Units, que Alegre ha contactat a través de les plataformes digitals, “que permeten buscar arreu del món els músics que t’interessen. Els escoltes i valores si et poden funcionar amb el que estàs fent. Per una cançó on penses que t’aniria bé un rif d’harmònica tipus Stevie Wonder, busques el músic que t’ho pugui fer. T’ho grava i t’ho envia amb una qualitat molt bona. I d’altra banda, una bateria, al meu estudi, no hi cap. Totes aquestes col·laboracions han donat una gran riquesa de matisos al disc”
