Eren els primers dies de març quan Santi Pascual Palents (Terrassa, 1947) va rellevar Ferran Fonte en el càrrec de president de l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa. Vam parlar-hi llavors i Pascual assumia amb moltes ganes la continuïtat de la tasca que Fonte havia encapçalat al llarg de tretze anys al davant de l’entitat, i amb il·lusió de fer-la més gran, fer créixer el nombre de socis i de cursets i activitats, així com millorar la web i la presència a les xarxes socials. A més, en el seu primer any com a president l’Agrupació afrontaria un repte important: l’organització, per primera vegada a Terrassa, de Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears, un esdeveniment important, que a la nostra ciutat, el primer cap de setmana d’octubre, havia de viure una edició tan celebrada com la que fa cinquanta i aplegar molta gent.
Però va arribar la pandèmia, i, com a gairebé totes les entitats culturals, tot se n’ha anat en orris. A Pascual, a més, la Covid-19 l’ha colpejat molt de prop. Li ha anat de molt poc que no se li emportés la seva esposa, de 71 anys, encara ingressada en un centre hospitalari, però amb el virus ja superat i refent-se. I l’Agrupació ha hagut d’aturar completament totes les activitats.
“Hem tancat les instal·lacions fins al mes de setembre. Tampoc farem cap reunió fins aleshores. També tenim pendents reunions amb les entitats amb les quals col·laborem”, explica. L’ Agrupació però, ja ha pres una decisió força dràstica: la suspensió de la Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears. “La decisió ha sigut nostre, i la Federació Catalana de Pessebristes l’ha entès perfectament, perquè totes les entitats pessebristes estan anul·lant les activitats”.
Però falten encara més quatre mesos per l’octubre. No és una cancel·lació massa precipitada, o marcada pel pessimisme sobre l’evolució de la crisi? “No. Perquè l’organització d’una Trobada necessita molts mesos de feina, que no podem fer perquè no podem ni reunir-nos. És impossible organitzar-la posant-s’hi el setembre.”
Fins i tot de l’exposició tradicional de pessebres del cicle nadalenc, que l’Agrupació organitza cada any (des d’en fa 77) al soterrani de l’atri de la catedral del Sant Esperit, Pascual diu que “ja en parlarem”. Primer problema: durant aquests mesos de pandèmia, els pessebristes “no han pogut fer res”. La majoria comencen a treballar els mesos de març i abril. Són muntatges que requereixen moltes hores de dedicació. Fins i tot si comencessin el setembre, potser no podrien acabar-los, si més no amb el nivell de qualitat que s’exigeixen
El segon problema pot ser més insalvable. “El soterrani de l’atri de la catedral és un espai molt reduït. Si el desembre encara s’han de mantenir unes distàncies de seguretat entre les persones, l’exposició segurament no es podrà fer, o amb unes condicions molt dificils”.
D’altra banda, Santi Pascual va ser designat per l’Ajuntament per fer el pessebre oficial de la ciutat del pròxim Nadal. El projecte, ambiciós, de grans dimensions, per un espai concret, ja el tenia pensat, i l’havia de començar a fer realitat el febrer. “Però la seva realització són sis mesos de feina. Impossible de tirar-lo endavant si no puc començar fins al setembre.” I a més, hi ha els dubtes sobre si la idea que volia desenvolupar, pensada per un Nadal normal, sigui adient per unes festes en què els terrassencs segurament encara estaran sota el cop de la pandèmia, potser amb el dol dels éssers estimats i conciutadans que han perdut i recuperant-se dels efectes sanitaris i econòmics, potser encara lluitant contra el seu avanç.
Per això, Pascual ha enviat carta a la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, demanant-li una reunió per tractar el tema. “Per parlar del projecte de pessebre que puc fer, potser al·legòric a la Covid-19 i a tots els terrassencs que s’ha endut”
