ova aportació per conèixer més a fons la història local. La Fundació Torre del Palau ha fet difusió de la publicació “Intel·lectuals proletaris. Pere Vigués i el grup d’Allà baix (1928-1937), de Jan Brugueras i Torrella. El llibre s’havia de presentar per Sant Jordi però la pandèmia ha posposat l’acte encara que la fundació ha començat a fer la distribució a les llibreries i ja es pot comprar.
Jan Brugueras i Torrella (Terrassa, 1993) s’ha submergit en la història d’un grup de joves de la ciutat que en les primeres dècades del segle XX va deixar emprenta per la seva tasca política i cultural molt lligada al marxisme. Al capdavant d’aquest nucli va destacar Pere Vigués i Guàrdia (Terrassa, 1908-Lussac-les Châteeaux, 1999), essencialment per les seves teories tant en el camp polític com estètic.
Brugueras ha traçat el recorregut d’aquest col·lectiu de joves que conflueixen cap als anys vint del segle XX i que caminaran junts fins a l’inici de la Guerra Civil. L’autor explica que “el llibre està dividit en dues parts. La primera fa referència a la creació del grup i la seva evolució ideològica i política. I la segona part, s’endinsa en la ideologia i tasca cultural perquè per ells tot anava associat; és a dir que el seu pensament polític s’estenia també a l’àmbit de la literatura, de l’art, del cinema i del teatre”. L’autor assenyala que es tracta d’un col·lectiu molt interessant. “Són joves de classes populars però amb estudis i sobretot amb moltes inquietuds per transformar la societat. Aquests joves, cap a 1930, foren la base del Bloc Obrer Camperol (BOC) i a partir de 1935, del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Així mateix varen ser molt actius en la premsa. Van impulsar el seminari Terrassa en català i van tenir presència destacada en el diari “Front”, l’òrgan de premsa de la ideologia que defensaven”. El grup estava format per Pere Viguès, que ja l’hem citat; Lluís Sarlé, Francesc Olivé, Josep Marimon, Josep Francino i Joaquim Vendrell, entre d’altres. Es van batejar amb el nom d'”allà baix” perquè es reunia en un local al final del carrer Sant Francesc. A l’època, ells deien “ens trobem ‘allà baix’, sinònim de límit de la ciutat, en aquest del barri del Segle XX.
influències
L’historiador subratlla que aquest nucli de joves va intentar influir en tots els àmbits. “No era solament una lluita de classe sinó també cultural. Era un binomi de política i art perquè també volen canviar les relacions que té el poder sobre la producció artística. I defensen que la cultura és també una via per prendre consciència de la necessitat d’un canvi de model de societat”.
En aquest sentit, Brugueras cita, per exemple, que es promovia endinsar-se en textos per veure que calia posar fi a l’estructura del model industrial i del camp d’explotats i explotadors. I el mateix Vigués escriu llibres on critica i impugna el tipus de literatura que es fa a l’època, la qual considera que està al servei d’una societat dominada per les classes socials benestants i burgeses. Aquest grup d’intel·lectuals marxistes també es va fer un lloc important a Amics de les Arts i va tenir presència a la gestió.
Aquest és el segon llibre de Brugueras, membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, que publica amb la Fundació Torre del Palau. El primer és “Terrassenquisme i catalanisme, que es va publicar fa dos anys, en el que tracta el catalanisme conservador i el salisme en la figura de Soler i Palet.
N
