a representació femenina en el modernisme a Terrassa té el seu màxim exponent en les pintures decoratives murals . Els principals pintors modernistes varen rebre encàrrecs per decorar les parts més nobles de les mansions burgeses, menjadors, salons, escales principals, i espais singulars d´alguns edificis públics.
Tenim la sort de conservar magnífics exemples de pintura mural on les dones en són protagonistes. El més antic correspon a la Sala d´Actes de l´Institut Industrial obra d´Alexandre de Riquer de l´any 1901, avui dia conservades al menjador de la Casa Alegre de Sagrera, on apareixen muses femenines nues o amb vaporoses túniques, de totes les tipologies, al·lusives a l´agricultura , el comerç i la industria. De la mateixa Sala d´Actes i conservades” in situ” a l´edifici del Raval de Montserrat, les pintures de Joaquin Vancells de l´any 1906,amb dones , menys provocadores, vestides amb llargues túniques i al·lusives a la industria tèxtil.
Del menjador de la Casa Pere Màrtir Armengol, del carrer del Nord, son originàries les pintures de Pere Viver , probablement de l´any 1909, que en part es conserven a la Sala d´actes de la Biblioteca Central de Terrassa. En aquest cas, les dones , no gens camperoles per cert, fan feines del camp relacionades amb les quatre estacions.
El menjador de la Casa Pasqual Sala del carrer sant Quirze, d´autor i data no estudiats, son un magnífic i desconegut exemple de pintura mural, muses al·lusives a les arts floten per l´espai celestial del sostre i al seu entorn més figures femenines, simbolistes i poc bucòliques, també amb la temàtica de les quatre estacions.
Les dones de Riquer desprenen una sensualitat i simbologia pròpia de les nínfes, amb un estil molt propi, Vancells i Viver, per altre banda pinten figures femenines, joves, esveltes però més estereotipades. No hem d´oblidar que els dos terrassencs eren fonamentalment bons paisatgistes, mentre que Riquer més dissenyador i creatiu.
*
historiador de l’art i director del Museu de Terrassa
