Diari de Terrassa s’ha fixat amb les capelletes que aixopluguen sants i santes o de figures amb la mateixa icona que hi ha a l’espai públic. De les troballes, hem fet una selecció que hi ha documentada amb nom d’autor. Hem triat les escultures religioses realitzades pels destacats escultors Cèsar Cabanes i Badosa (Arenys de Mar, 1885-Terrassa, 1952) i Ferran Bach-Esteve (Sant Pau de Fonollet, 1929- Terrassa, 1992). I hem creat una ruta perquè el ciutadà interessat, quan es torni a la normalitat, pugui veure les obres, avui dia força ben conservades, malgrat estar exposades a l’aire lliure i a les inclemències del temps.
Com a preàmbul, dir que l’origen de posar icones religioses al carrer és remunta al segle XVIII. En aquell temps, a molts pobles de Catalunya, els noms dels carrers es decoraven amb plafons ceràmics que integraven la imatge del sant o de la santa. El director del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, significa que al Museu de Terrassa conserven alguna com la del carrer Sant Pau. Moltes d’aquestes ceràmiques es van malmetre durant la Guerra Civil i, posteriorment, es varen anar substituint per imatges de relleu.
L’historiador en art explica que, en el cas de Terrassa, les capelletes al carrer es corresponen als patrons i patrones que donen noms a la via pública (Sant Roc, Sant Pere, Raval de Montserrat…) o bé pertanyen a edificis o esglésies amb advocacions religioses o de patronatge i de forma especial en alguna entitat o particular.
La selecció per aquest reportatge conforma un conjunt de vuit escultures de Cèsar Cabanes i Ferran Bach-Esteve produïdes en materials com terra cuita, pedra i fosa de coure, i realitzades durant el període franquista. El plec artístic està integrat per icones de caràcter religiós situades al Portal de Sant Roc, Fundació Busquets, MútuaTerrassa, Casa Baumann, Celler Cooperatiu Agrícola, Parròquia de Sant Josep, Parròquia de la Santa Creu i Salesians.
a majoria d’elles es preserven dins d’una capella o fornícula, que es descriu com el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar una urna o una escultura. Aquestes capelles es troben tant a l’exterior com a l’interior dels edificis i compleixen una funció principalment ornamental i per donar rellevància a l’obra d’art que conté. La base és una superfície plana on es diposita l’element escultòric i la part superior es remata de forma semicircular. Així mateix, la capella pot aparèixer en decoracions més o menys elaborades en funció de l’encàrrec i la creativitat de l’artista.
Posar en relleu que els escultors Cèsar Cabanes i Ferran Bach-Esteve varen tenir una àmplia dedicació professional a l’art de l’escultura, tant en el vessant artístic com en el mestratge, sobretot després de la Guerra Civil, coincidint doncs en el període de govern franquista. “Durant aquesta etapa, la llibertat temàtica dels artistes -diu el director del Museu de Terrassa- era molt limitada i els encàrrecs els hi venien essencialment d’estaments eclesiàstics o bé de les institucions que governaven la ciutat on predominava la ideologia catòlica”. Ferran matisa però que “tampoc podem dir que Cabanes i Bach-Esteve siguin artistes religiosos. Tots dos varen demostrar en la seva obra que dominaven perfectament la tècnica del modelatge, la talla de pedra, la fosa i també la diversitat temàtica”.
Coencem la ruta:
Sant Roc(últim edifici de la dreta del Portal de Sant Roc cantonada amb la Rambla). Es tracta d’una escultura dedicada a Sant Roc, situada dins una capelleta a la façana de l’edifici que data de 1946 i que va ser construïda amb pedra. L’autoria es deu als alumnes de Cèsar Cabanes quan impartia el seu mestratge a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa. La imatge substitueix una anterior destruïda per la Guerra Civil. Sant Roc va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta. Com a Sant es representa mostrant una nafra a la cama; amb un gos que li ofereix pa o li llepa la ferida; amb un àngel. La devoció terrassenca a Sant Roc es deu al vot que van fer els ciutadans de la nostra vila en encomanar-se al Sant davant l’epidèmia de pesta de l’any 1589.
Sant Vicenç de Paül. L’obra és un grup escultòric dedicat a una de les figures més representatives del renaixement catòlic de la França del segle XVII. Vicenç de Paül va fundar la Congregació de la Missió, també anomenada dels Paüls (1625) i amb Lluïsa de Marillac, la de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül (1633). L’any 1949, Cabanes va rebre l’encàrrec per fer homenatge a aquest sacerdot francès amb destí a la capella de la Fundació Busquets per part de Salvador Busquets i Soler, impulsor de la institució benèfica privada. La icona és la imatge del Sant acompanyat de dos infants, un nen en braços i una nena agafada de la mà. L’escultura està realitzada amb pedra calcària i presenta un estil clàssic amb una anatomia molt sòlida i robusta.
Mare de Déu dels Socors.La imatge dedicada a aquesta Santa la trobem en una capelleta a l’edifici de MútuaTerrassa a la plaça del Doctor Robert, 5. És obra de Ferran Bach-Esteve realitzada amb bronze que data de 1968. L’escultura, dins una fornícula semicircular, representa a una noia jove, amb el cabell llarg, dempeus, vestida amb túnica, descalça i amb els palmells de les dues mans mirant endavant. La Mare de Déu dels Socors té origen medieval i fa referència a la salut dels malalts. Fou adoptada per algunes institucions d’infermeres i hospitalàries. No és casualitat doncs que és tries aquesta veneració per la façana de l’edifici que llavors era la Mutua Aseguradora de Tarrasa
Sant Josep. A l’edifici de la Casa Josep Maria Coll i Bacardí de l’avinguda Jacquard (coneguda com la Casa Baumann) hi ha una fornícula rematada amb motius modernistes (com l’estil de residència) que acull Sant Josep amb el nen Jesús als braços. La festa patronímica, 19 de març, va ser adoptada pels franciscans l’any 1399. Cèsar Cabanes va crea en ceràmica la figura de Josep, d’origen jueu i espòs de Maria, que tenia l’ofici de fuster. L’escultura és de l’any 1946, quan ja residia a la casa l’industrial suïs Ernst Baumann, que va ocupa la casa-xalet que hi havia construït l’arquitecte modernista Coll i Bacardí com a domicili particular.
Sant Isidre. La imatge, també preservada per una capelleta, correspon a Sant patró de la pagesia i es per això que es representa amb eines de pagès i amb un ramell d’espigues de blat, i sovint pregant, amb uns àngels llaurant amb bous al darrere o al costat. Cèsar Cabanes va realitzar aquesta obra en terracota en honor a aquest Sant l’any 1947 per la façana de la llavors Hermandad Sindical de Agricultores y Ganaderos -avui Celler Cooperatiu Agrícola- que encara es pot veure al carrer Colom cantonada amb el carrer d’Estanislau Figueres. La icona religiosa va ser beneïda per l’ecònom prior de l’església del Sant Esperit, Josep Castelltort i Soubeyre.
Sant Josep. La imatge religiosa del patró Sant Josep també decora la façana de l’església de Sant Josep al barri de Can Palet (c/Colom, 231). Cabanes firma també aquesta obra realitzada en ceràmica que data de l’any 1941. L’escultura reprodueix la imatge del Sant coronat amb una actitud serena de mirada oberta i acompanyat d’un nen als braços, l’infant Jesús. A la mà esquerra sosté una gaiata florida, la qual reposa al llarg d’un extrem del cos fins a l’esquena. La icone religiosa és de major dimensió que la que es troba elevada a la Casa Baumann. Aquí tè molta més presència com obra d’art i es tot un símbol per la parròquia, pels fidels i també pel barri de Can Palet.
Santa Helena.És la segona Santa que trobem en el recorregut proposat i està situada a la façana de l’església de la Santa Creu, a la carretera de Rellinars. Es tracta d’una imatge en relleu de pedra de Ferran Bach-Esteve de l’any 1960. La icona està representada per la Santa en dempeus, amb el cap de perfil mirant cap a l’esquerra, coronada, vestida, amb mantell i les mans a l’alçada del pit en actitud de pregària. És una representació que transmet una expressivitat de tendresa, molt característica d’aquest escultor. Afegir que és una interpretació lliure de l’artista perquè Santa Helena, tradicionalment, es representa amb corona, creu i claus, atributs del seu martiri.
Sant Domènec Savio.L’Escola Salesians-Terrassa va encarregar a Bach-Esteve l’escultura del seu Sant i patró que data de 1967. La imatge està integrada per dos personatges masculins dempeus, Sant Domènc Sàvio, patró dels Salesians, representat com un nen, amb un llibre a la mà esquerra i acollit pel braç del seu pare que era ferrer, amb el mall a la mà dreta sostingut sobre l’enclusa. En aquest cas, i considerant que es tracta de la façana d’una escola es representa la tutela del pare i l’ensenyament de la professió. Com a Santa Helena (església de la Santa Creu), Bach-Esteve també va fer una versió lliure, ja que el sant italià del segle XIX es representa amb un nen amb llibre a la mà perquè va morir molt jove, a l’edat de quinze anys, i conseqüentment és un dels sants no màrtirs més joves del cristianisme.
L’escultor Cèsar Cabanes i Badosa (Arenys de Mar, 1885-Terrassa 1952) és considerat com un dels artistes destacats de la seva època. El conjunt de la seva obra és molt eclèctica. Essencialment es va dedicar a la figura i al bust però també va aplicar el seu saber fer a la joieria, a la decoració domèstica i l’arquitectura. La seva producció religiosa, que subratllem en aquest reportatge, es presenta en aparença senzilla però desprèn una força càrrega emotiva i sentimental. Cabanes va estar molt lligat a la nostra ciutat i part del seu llegat es pot admirar al Museu de Terrassa. També hi ha obra seva a Arenys de Mar (localitat natal), Barcelona, Manresa i Palma de Mallorca.
L’artista es va establir aquí, a partir de 1919, quan es va casar amb Anna Malet Font, filla del jutge de Terrassa, Modest Malet i Borràs. El llavors jove escultor (tenia vint-i-quatre anys) va obrir el seu propi taller de creació i reproduccions que, després de locals provisionals, va quedar instal·lat al carrer de Sant Antoni, 22, on va consolidar també el domicili particular. Des de sempre va compaginar el vessant artístic amb el mestratge. Feia formació al seu taller, que va anomenar Art Selecta i, a partir de 1920, començà a donar classes a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, tasca que va exercir fins un any abans de la seva mort.
Cèsar Cabanes va ser una persona inquieta i de seguida s’involucrà en els cercles artístics i culturals. Va ser soci fundador (1927) d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, entitat on presentà diverses exposicions individuals i col·lectives i va tenir com a mecenes l’empresari terrassenc Emili Badiella qui també ho va ser del poeta Joan Salvat-Papasseit. En les biografies consultades s’explica que li agradava la música i la poesia, i que feia trobades i tertúlies a casa seva. Es va confessar un espectador assidu al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i un empedreït de Wagner.
Els dos escultors que firmen el recorregut escultòric en espais públics tenen coses en comú malgrat la seva distància vital. Ferran Bach-Esteve (Sant Pau de Fenollet, 1929-Terrassa, 1992) també va néixer fora de la ciutat però les circumstàncies els van portar cap a Terrassa a l’edat de quatre anys i es va quedar. Els uneix també haver compartit el seu saber i passió pel mestratge i la formació artística a la mateixa escola de referència, l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i, per descomptat, la seva aportació a la ciutat i al Museu de Terrassa. De fet, Bach-Esteve va ser qui va ocupar la plaça de docència de Cèsar Cabanes al centre formatiu quan aquest últim va traspassar l’any 1952. Bach-Esteve va ser, llavors, anomenat professor d’escultura, anatomia artística i Història de l’Art, entre altres assignatures i va desenvolupar aquesta tasca fins a l’any que va morir. A més, des de 1979 fins al 1992 va ser el director del centre. I també va tenir mecenes, en el seu cas la família Utset-Rosell. Bach-Esteve forma part també dels escultors del segle XX amb més reconeixement, premis i distincions. La documentació consultada parla d’un artista molt bolcat en la seva creativitat i ensenyament. Com Cabanes, va obrir taller i escola a la residència particular (c/Cremat de Terrassa) i, fins i tot, va inaugurar allí la seva primera exposició a la ciutat l’any 1975. Bach-Esteve donava a conèixer la seva obra que reunia en aquest moment imatges religioses, maternitats, retrats, torsos, nuus i al·legories, realitzades en materials diversos; des de terracota fins a l’acer, passant per l’alabastre, el marbre, el bronze i la fusta.
En aquell moment, l’artista va descriure les seves peces així: “Tota escultura que faig té tendència a la tranquil·litat, possiblement pel seu arrelament mediterrani. Una escultura mediterrània, sense cap violència”. I respecte al seu estil va afegir que les seves obres respiraven canons clàssics sense renunciar a la modernitat. Paraules d’un Bach-Esteve que es diu que era molt rigorós, sobri i tímid. I , en aquest sentit, com Cèsar Cabanes va treballar molt a porta tancada i les seves exposicions van ser molt puntuals i reduïdes.
