L’1 de març de l’any 1911 es va publicar el primer número de la revista Arxiu d’Estudis del Centre Excursionista de Terrassa (CET), que s’obria amb l’article “La vegetació del Vallès”, del gran botànic Joan Cadevall, autor de “Flora de Catalunya”. Pot semblar un miracle, però 109 anys després, la revista (que després escurçaria el seu nom a Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa) no només segueix viva sinó que gaudeix d’una salut excel·lent, i segueix presentant a cada número treballs sempre inèdits, rigorosos i molt documentats de temes relacionats amb les ciències naturals i de la terra, la geografia, la muntanya, el patrimoni i a vegades fins i tot de cultura i història, a més dels que recullen les activitats de l’entitat. Malauradament no té distribució a les llibreries, on lluiria força amb el seu format actual (mida llibre, amb llom, paper de qualitat i fotografies de color), però és rebuda per correu postal (o descarregada a la web del CET), i molt apreciada i llegida amb ganes, no només pels socis de l’entitat, sinó també pels d’altres associacions excursionistes, naturalistes i culturals, i molts professors, estudiosos i persones interessades per aquests àmbits d’arreu dels Països Catalans.
Una llarga travessia, doncs, que segueix fent camí i cims. Amb un gran recorregut a la motxilla i, per descomptat, les seves etapes i parades. Una història de força interès (també vinculada a la general), encara pendent de ser estudiada amb detall i escrita amb tots els ets i uts, que es posa en marxa molt poc després que ho faci la del mateix Centre Excursionista de Terrassa.
“Es va fundar el setembre de 1910. Totes les entitats excursionistes o semblants d’aquella època editaven publicacions, i la nostra, sis mesos després de la seva creació, ja tenia la seva, Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa”, explica Salvador Vives, actual membre del consell de redacció, amb Martí Puig i Eduard Vives. Salvador Vives ha estat un dels artífexs d’Arxiu al llarg de gairebé la meitat de la seva història. D’ençà de l’any 1976 que se n’ocupa, i només ha deixat de fer-ho en algun parèntesi breu, no més de dos anys.
En la seva primera etapa, Arxiu va tenir una periodicitat molt densa, gairebé trimestral. Tret d’una aturada l’any 1919, es publicà amb continuïtat fins a la Guerra Civil, acollint bàsicament allò pel que havia nascut: els estudis dels mítics naturalistes i científics terrassencs d’aquella època. Joan Cadevall, Domènec Palet i Barba, Jacint Elias, Àngel Sallent, Eugeni Ferrer, Adeodat Marcet, Josep Soler i Palet. I un jove (i futur pedagog) Alexandre Galí, que en va ser el principal impulsor. Treballs de botànica, zoologia, entomologia, arqueologia, geologia, toponímia, història, de l’època daurada de l’excursionisme científic a Catalunya, carregats d’informació sobre aquests àmbits a Terrassa i els seus entorns i que, en bona part, mai han estat reeditats o aplegats en llibre. Qui vulgui llegir-los ha d’anar a la biblioteca de l’entitat i trobar-los a les pàgines esgrogueïdes dels exemplars originals d’Arxiu d’Estudis del CET. Cal dir que, ja des de bon començament, portava una “Secció oficial”, de notes sobre activitats de l’entitat, que van anar agafant més espai, un temps després amb cròniques d’excursions. “Sempre, però, el gruix de la revista estava format per estudis de temes científics.”
Després de la Guerra Civil, ja entrada la dècada de 1940, Arxiu va tornar a sortir, però convertida en l’organ informatiu de l’entitat. A partir de la dècada de 1960 comença a acollir articles en català. L’any 1966 el poeta Francesc Palet i Setó se’n fa càrrec i li dona l’estructura que ha mantingut fins a l’actualitat, amb un article editorial, els articles i estudis científics, i les cròniques de les activitats de les diverses seccions de l’entitat. Coincideix amb el moment en què el CET deixa de ser l’entitat endogàmica en què s’havia convertit després de la guerra, obligada per les circumstàncies, i mira d’aconseguir nous socis i obrir-se a tota la ciutat.
A la dècada de 1970, la història d’Arxiu, es torna enrevessada, perquè el CET té altres publicacions. La seva periodicitat és trimestral, i l’entitat la combina amb l’edició d’un full mensual, la “Circular”, que també portava Palet. El 1973, la secció d’espeleologia comença a editar el seu propi full mensual. El president d’aleshores, Joan Soler Tramunt, no creu convenient que cada secció tingui la seva publicació, i el full mensual creix per tal de convertir-se en el butlletí d’activitats que va sortir en aquest format fins a l’any 1999 (ara és El Full, que en aquesta la seva cinquena època és bimensual i porta dinou números publicats. D’altra banda, el 1974, Arxiu d’Estudis del Centre Excursionista de Terrassa (CET) ja havia escurçat el seu nom a Arxiu del CET i recuperar el format i el logotip del primer número de 1911.
El centenari de l’entitat va motivar un replantejament de la revista. El desembre de 2012 acabava, amb el número 117, un “especial centenari”, la seva quarta època. I uns mesos després veia la llum el primer número de la cinquena. Amb el nou format però mantenint l’estructura i l’esperit, encara que amb la intenció de donar preferència, en els treballs, als temes més propers (al darrer número n’hi ha dos sobre Vacarisses), i més espai a la fotografia, a les cròniques de les activitats del centre.
Son set-cents exemplars de tirada en paper, que ara s’envien només als socis que ho demanen expressament. I en la seva versió digital, idèntica a la impresa, accessible per socis i no socis a la web de l’entitat. Allà es poden trobar, íntegres, tots els cinc números que porta d’aquesta darrera etapa (de periodicitat anual, però amb dos anys de retard), una lectura molt adient per aquests dies de confinament. En el darrer número, entre altres continguts, una extensa i il·lustrada crònica del tresc del Dhaulagiri que un equiup del CET va realitzar de l’11 d’octubre al 12 de novembre de 2018, dos treballs sobre Vacarisses (“La Vacarissana, la segona boira més abundant a Catalunya” i “La cova dels matiners, un cau d’emboscats entre Viladecavalls i Vacarisses) i un estudi de Joaquim Pérez sobre la flora silvestre del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.