El 3 d’agost de 1918, el doctor Salvador Calsina va fer conèixer que un jove terrassenc de 22 anys, de Can Pous, tenia un diagnòstic de broncopneumònia. Va ser el primer cas a Terrassa de la pandèmia de grip que es va desencadenar fa poc més de cent anys. Els seus efectes a la nostra ciutat els ha indagat l’historiador Joaquim Verdaguer i els explica en una entrada revisada del seu blog, autèntic tresor digital sobre el passat de la nostra ciutat.
Un mes després d’aquest primer cas, el 7 de setembre, es donava per fet que la ciutat estava infectada, ja que hi havia 778 casos de grip i s’havien produït nou defuncions", escriu l’historiador. "El mes d’octubre varen sumar-se 102 casos nous que van desbordar els metges disponibles i col·lapsaren l’Hospital Casa de Caritat i el Centre Mèdic, del qual el doctor Calsina era el president, i també el Sanatori de Torrebonica. El dia 12 d’aquell mes, com a mesura preventiva contra l’epidèmia de grip, tancaren totes les escoles de la ciutat."
La Junta de Sanitat va prendre mesures tan dràstiques com que, als enterraments, el dol es donés per acompanyat a la sortida de l’església i la gent se n’anés a casa de seguida. Es recomanava no visitar els malalts als centres sanitaris. També "es va prohibir l’entrada del públic al cementiri, a excepció dels familiars del difunt. Davant la manca de nínxols i de la capacitat insuficient del fossar comú, es va habilitar un terreny del costat del cementiri per als enterraments. Una altra mesura fou el reg dels carrers, especialment els empedrats."
Tres mesos forts de passa
El 2 de novembre, l’Ajuntament va fer públiques les dades dels efectes de la pandèmia a Terrassa: entre els mesos d’agost i setembre, malalts, 778; morts, 9; i a l’octubre: 1.917 malalts i 150 morts. Això, en una Terrassa que tenia llavors uns 29 mil habitants. El 25 de novembre la Junta de Sanitat anuncià que la passa de grip i broncopneumònia havia estat erradicada. (L’any 1919, però, hi tornà a haver una rebrotada de grip, però només es van enregistrar un total de 14 malalts.)
Segons Baltasar Ragón al llibre "Coses de Terrassa viscudes", hi va haver unes 4 mil persones afectades. Els diaris de l’època van donar la xifra de 214 defuncions, segons Daniel Montaña al seu estudi "L’epidèmia de grip a Terrassa durant el mes d’octubre de 1918 i les notícies aparegudes a la premsa local", publicat a la revista d’història Terme. En el número 25 de la mateixa revista, Lourdes Plans hi publicà un altre article sobre el tema, "L’epidèmia de grip de 1918 a Terrassa. Possibles causes de la seva poca incidència", basant-se en la documentació procedent del Parc de Desinfecció de Terrassa, incorporada a l’Arxiu Històric de Terrassa, amb posterioritat al treball de Montañà, i "que aporta dades estadístiques interessants i fins ara inèdites sobre les actuacions que els treballadors sanitaris municipals emprengueren durant els mesos en què durà l’epidèmia i que havien de pal·liar-ne els efectes."
Desinfectant a dues mil cases
Així, la "Memòria d’Activitats del Laboratori Municipal" permet saber que "el nombre total de desinfeccions va ser 627, se’n van fer 8 a dipòsits d’aigua, 34 a l’alberg nocturn, 60 al "quartelillo" municipal, i es van realitzar 460 visites d’inspecció. També es va portar desinfectant a 2.067 cases, es van repartir 1.813 pastilles de sabó i 4.380 paquets de desinfectant per a comunes i orinals, es van desinfectar les clavegueres i es va comptabilitzar que s’havien utilitzat 390 kg de sabó corrent i 532 de lleixiu".
La Junta de Sanitat local també va acordar la creació de brigades higièniques, "que s’havien d’encarregar de tots els serveis de desinfecció, i brigades sanitàries, que tenien com a feines principals atendre els malalts, traslladar-los a l’hospital, amortallar els cadàvers i fomentar una subscripció pública per a pagar aquests serveis".
Plans assenyala que la població més afectada van ser els nens d’entre 5 i 9 anys, els més joves de 35 anys i els vells. "De tota manera, la mortalitat més alta es va registrar entre els adults joves (fonamentalment entre els de 20 a 30 anys)". També que va ser la darrera epidèmia que patí Terrassa "i una de les que menys incidència va tenir sobre la població. Les millores sanitàries que s’havien anat introduint a la ciutat des del darrer terç del XIX i el fet que a Espanya hi arribés un brot poc malèfic de la grip van ser claus".
L’eucaliptina inhalant
Verdaguer explica a més a més algunes curiositats generals d’aquesta pandèmia. Per exemple, que "en aquella època els remeis medicinals no estaven gaire desenvolupats. Per guarir la grip la premsa anunciava Eucaliptina Inhalant o l’ús de Zotal per desinfectar". Els anuncis de medicaments que publicaven els diaris resulten ara molt sorprenents.
D’altra banda, la pandèmia agafà el nom de "grip espanyola" perquè era l’època de la Primera Guerra Mundial, en què Espanya no participava. "A la resta d’Europa les autoritats mantenien la censura per tal de silenciar la pandèmia i no desmoralitzar els soldats que lluitaven al front. Aquesta grip, a diferència d’altres epidèmies en què es veien afectats bàsicament els adults i els nens, era més virulenta i atacà els joves saludables"
Fou la pitjor pandèmia que ha patit la humanitat. Va causar entre 25 i 40 milions de morts a tot el món durant els anys 1918 i 1919. A Espanya el maig d’aquell mateix any ja hi havia vuit milions d’afectats i al voltant de 300 mil morts.