La Maternitat d’Elna va ser fundada el novembre de 1939, en aquesta població de la Catalunya francesa, per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Allà van néixer 597 nens. Eren fills d’internades en els camps de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes, on la mortalitat dels nadons era de més el noranta per cent, i molts mares morien durant el part.
Basant-se en aquesta història de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, el compositor Martí Carreras Almar ha escrit "La Maternitat d’Elna", una òpera que demà a les set de la tarda es representa, en format reduït, a l’Auditori Municipal. La funció forma part del programa d’actes de Memòria Històrica i Polítiques de Gènere de l’Ajuntament.
Aquesta funció comptarà amb la participació de Rodrigo de Vera, pianista del Gran Teatre del Liceu, Carles Girbau al violoncel, i els cantants solistes Laura Brasó, Anna Farrés, Helena Ressurreição i Jose Cabrero, i la Massa Coral de Terrassa.
Laura i Nisele, mares acollides a la Maternitat d’Elna, són els personatges a través dels quals es narra el que va ser i va fer aquesta institució. Dues dones que tenen famílies trencades per la guerra, amb membres que estan morint o viuen als camps en condicions infrahumanes. Aquesta és, segons el seu autor, una "òpera social, que ens parla dels refugiats del passat i del present".
Un reconeixement tardà
La Maternitat d’Elna va caure en l’oblit més absolut fins que, l’any 2001, un artesà que havia comprat l’edifici i n’havia fet el seu taller, va conèixer casualment Guy Eckstein, que havia sigut un dels nens jueus nascuts allà. Li va explicar la història de l’edifici, i van buscar i van trobar Elisabeth Eidenbenz (Zuric, 1913-2011). Dos anys després, l’ajuntament comprava l’edifici. La historiadora Assumpta Montellà va publicar el 2006 el llibre "La maternitat d’Elna. Bressols dels exiliats", que recull el testimoni d’Eidenbenz , i que va suposar el definitu descobriment de la seva tasca.
Les dades
Òpera: "La Maternitat d’Elna"
Lloc: Auditori Municipal
Data: Demà, a les set de la tarda. ( A les sis, cerrada previa de l’autor i del musicòleg Albert Ferrer Flamarich)
