Existeixen terrassencs que s’hagin caminat "tot Terrassa", és a dir, tots els carrers de la ciutat, un a un i de dalt a baix, en tots els seus trams (que sumen, per si no ho sabíeu, 431,54 quilòmetres)? Almenys n’hi ha un: Pere Bellès. Entre el 20 de setembre de 2018 i el 30 de març de 2019, en 31 jornades, de matí i/o tarda, dedicant-hi 126 hores i 55 minuts, "els vaig recórrer tots sense deixar-me’n cap. Tots els carrers que tenen toponímia", puntualitza "També els de polígons industrials i urbanitzacions. Fins i tot vaig pujar als Caus, vaig anar a Can Gonteres. I al final vaig fer-ne quatre que m’havien quedat." En total, afegint-hi els espais entre carrer i carrer, Bellès va caminar 505,13 quilòmetres. 673.435 passos.
El seu objectiu no era aconseguir cap rècord Guiness, ni de tipus excursionista, sinó artístic. Pere Bellès és un artista de Terrassa (on va néixer el 1965, tot i que fa vint anys que viu a l’Empordà). D’ençà del 1998 que no exposava a la ciutat i aquest any ha estat seleccionat per la producció anual pròpia de Terrassa Arts Visuals, amb una proposta que ha tingut la seva matèria primera en aquests recorreguts en què "sortia a caminar sense una idea a priori. Les captures de les dades gps i les fotografies les he fet amb el mòbil. Un element absolutament a l’abast de tothom, sense cap pretensió de qualitat. Allò que m’interessava és la capacitat d’observar, analitzar i pensar en el que tenim al costat, en les coses que compartim amb la resta de conciutadans".
El resultat és "Terrassa, la ciutat recosida", la insòlita exposició (o exposició-instal·lació) que es pot veure a la sala Muncunill. A les parets, les representacions dels 31 recorreguts. Una mena de croquis escultòrics (podríem dir-ne), molt minimalistes. "No diferencio entre disciplines artístiques. Volia que fossin molt asèptics, perquè m’interessa més el que pugui pensar l’espectador que no pas el meu resultat. Si convides a entendre que la ciutat és la visió única que jo pugui tenir, aniríem molt equivocats. Crec que hi ha tantes maneres diferents d’interpretar-la com habitants. La intenció és que cadascú s’imagini que hi ha al darrere d’una acció tan senzilla, tan mundana i a l’abast de tothom com és l’observació de l’entorn quotidià".
Al centre de la sala, un conjunt d’escultures que clarament representen xemeneies. "L’ objectiu d’aquest projecte era buscar l’element diogramàtic que defineix aquesta ciutat. I l’he acabat trobant a les xemeneies industrials, representades en unes escultures que tenen la trama urbana de la mateixa ciutat. Terrassa ha anat fent-se gran a mesura que les xemeneies s’han anat multiplicant (o a la inversa, a mesura que han rodat xemeneies la població ha crescut). Aquesta és la metàfora del seu creixement."
Si a les peces de paret Bellès només ha marcat el seu pas, sense diferenciar amplada o llargària dels carrers, a les de xemeneies, al contrari, hi són presents les seves dimensions. "He sumat l’alçada de totes les que resten en peu, i he buscat la mitjana del diàmetre superior i inferior. Per tant, tinc una xemeneia prototip d’allò que és la realitat actual. I el que està representat és la trama urbana tal qual."
I davant d’aquestes escultures, talment com espectadors impàvids, s’hi projecta constantment una selecció d’unes 450 fotografies, de les cinc o sis mil que Bellès va anar fent durant les seves caminades. "Sense cap intenció d’inventari", confiant "en la deriva de la mirada i en l’encontre, fortuït i sempre atzarós, de tot allò que se li anava oferint", escriu Cristina Masanés al llibre-catàleg de "Terrassa, la ciutat recosida". Un recull d’imatges, dades, mapes i textos que és el quart element del projecte, en presenta tots els seus continguts i n’acaba de donar el sentit.
Per exemple, el clavegueram
"A la pantalla, a les fotografies, es reprodueix allò que vaig observar i em va cridar l’atenció, senzillament". Per exemple, les tapes de clavegueram. "En unes, hi posa ‘Ayuntamiento de Tarrasa’; en altres ‘Alcantarillado Municipal Tarrasa’, o ‘Ajuntament Terrrassa’, o ‘Clavegueram’. També l’escut ha canviat. Tot això, en definitiva, són estrats, són palimpsestos que van quedant a la memòria de la ciutat. Aquest era un dels propòsits d’aquest projecte: treballar la memòria escrita en el territori. Aquests espais i elements ens aboquen a les circumstàncies que hi ha hagut, a la gent que ha habitat aquesta ciutat abans que nosaltres, que ens ha llegat aquests espais, i els ha acabat urbanitzant. Després, hi ha la part de geografia urbana, de com ens acabem organitzant la ciutat. En aquest sentit m’he trobat sorpreses molt agradables, a Torre-sana, a Sant Pere".
També la bellesa estètica
Recalca Bellès que, com és habitual en els seus treballs, i aquest no s’escapa dels plantejaments amb els quals fa anys que treballa , sempre a la recerca de "les empremtes que els homes deixem damunt del territori", "Terrassa, la ciutat recosida" (la metàfora sobre el passat tèxtil és evident) "havia de complir amb els cànons estètics des del meu posicionament artístic". Això vol dir que hi ha tant "l’experiència artística dels elements que manipulo o realitzo, com a peça artística" com el concepte propi de l’obra, que la completa. "L’ obra ha de tenir el seu concepte de bellesa, ha d’estar acabada, independentment del coneixement conceptual en sí mateix que pugi transmetre".
Les dades
Exposició: "Terrassa, la ciutat recosida. Un gran palimpsest de 673.435 passes"
Artista: Pere Bellès
Lloc: Sala Muncunill (plaça de Didó, 3)
Dades: Fins al 15 de març
