L’any 1441, una dona resident a Terrassa que duia el nom de Na Molins va ser interrogada després que una veïna l’acusés d’amagar la rodella que la marcava com a jueva. Aquest incident, prova la discriminació que va patir la comunitat hebrea, és també el llegat documental de la supervivència de la comunitat jueva egarenca als avalots de 1931, que van liquidar bona part de la presència jueva a Catalunya.
Terrassa és un dels 151 calls que cartografia l’Atles d’Història dels Jueus a Catalunya, que dilluns van presentar a terrassa els seus autors: el poeta, hebraista i traductor Manuel Forcano i l’historiador especialitzat en cartografia històrica Víctor Hurtado. Ho van fer a l’Arxiu Tobella, acompanyats de l’editor del llibre Rafael Català.
Abans que Na Molins, hi ha documentada la presència a la Terrassa de 1310 del metge jueu Samuel Enoc, contractat per l’administració per tenir cura de la salut de la població, van explicar els autors.
L’atles situa la primera notícia de presència jueva a la ciutat l’any 1240, arran d’una documentació que el localitza un cementiti a la serra de Les Martines sota el nom "Fossa de l’Amor". Per diverses compravendes se sap que entre 1356 i 1358 hi havia un ‘camp jueu’ a la masia de Can Feliu i a Les Martines, "on ara hi ha un carrer amb aquest nom", va explicar Forcano. "És molt probable que a l’època dels romans i els visigots a Ègara ja hi hagués jueus, però no en tenim constància documental".
Una joia cartogràfica
L’Atles d’Història dels Jueus de Catalunya recull per primera vegada amb mapes i gràfics la presència històrica i el llegat dels jueus catalans. Ho fa mitjançant un relat cronològic de "la història difícil, dura i dramàtica de la comunitat jueva. Queden poques coses perquè els jueus que van marxar se les van endur i els que van decidir quedar-se les van fer desaparèixer per por a la Inquisició".
No hi ha vestigis, però si informació documentada i publicacions acadèmiques que han permès a Manuel Forcano i a Víctor Hurtado cartografiar per primera vegada els esdeveniments històrics i culturals dels jueus de Catalunya i dels territoris de la Corona catalanoaragonesa. Han estat "quatre anys de treball que han culminat amb més de 140 mapes, gràfics i taules".
L’Atles, va explicar Forcano a l’Arxiu tobella, permet "democratitzar aquestes dades, que la gent sàpiga que la presència jueva a Catalunya va ser llarga i tràgica".
L’expert va recordar que la primera presència jueva en terres catalanes s’intueix que va ser al segle I, donada la implantació jueva a tota la conca mediterrània. No hi ha vestigis d’aquell moment històric, però sí de l’època visigòtica, de la que s’han trobat peces de ceràmica, làpides i inscripcions.
Forcano va recordar la forta presència jueva al segle VIII. Els jueus van ser acceptats pels musulmans de Al Ándalus i aquell "va ser un moment de pau, tolerància i integració". L’autor va puntualitzar que "els jueus catalans no eren sefardites. Catalunya era Edom i estava en territori cristià, però això els jueus de Girona, de Camprodon o Besalú mai s’han nomenat sefardites".
L’Atles cartografia les comunitats jueves al segle XII, amb el regnat de Jaume I, que va protegir i sistematitzar els privilegis dels jueus. També mapitza els calls. De les 151 comunitats jueves a Catalunya s’han pogut documentar 50. Hi havia grans comunitats estructurades, però la majoria eren comunitats petites. L’Atles "sistematitza aquesta realitat plural".
L’any 1931 és la fi del judaisme a Catalunya, tot i que a Terrassa hi ha jueus fins al segle XV. L’Atles d’Història dels Jueus a Catalunya inclou un mapa dels jueus conversos i una cartografia final de la toponímia judaica en terres catalanes.
Un "mapa dels misteris", com l’ha batejat Forcano. Un gràfic amb curiositats com el fet que hi hagi jueus que s’anomenin "de Blanes", quan no hi ha cap prova de la presència de jueus a Blanes, o un riu a la Vall d’Aran que es diu "jueu", i "no hi ha un sol document de jueus a la vall". Aquestes rareses de la toponímia que la tradició conserva són la peca més valorada dels seus autors. Els confirma que "queda molt per saber, molt per investigar".
