Quatre coreografies, quatre regals pels sentits. La jove companyia IT Dansa, formada per alumnes que estudien aquesta disciplina a l’escola de l’Institut del Teatre (d’aquí ve l’acrònim IT) de la Diputació de Barcelona, va actuar el dissabte al Centre Cultural Terrassa i va triomfar. Els i les ballarines tenen un talent extraordinari per la dansa i un gran domini de la tècnica i el cos.
L’espectacle va ser total i res a envejar a companyies de renom de dansa contemporània. L’elenc que va ballar (16 ballarins i ballarines) són joves i estan ben formats, i ambdues coses fan que tinguin una energia imparable i una implicació motivadora. I a més no solament ballen, sinó que expressen, un aspecte aquest últim imprescindible.
El viatge d’IT Dansa es va portar fins a l’ambient hostil del centre penitenciari de dones de "Wad-Ras". L’obra de Montse Sánchez i Ramón Baeza ens van endinsar en un espai reclòs on les dones empresonades parlen, criden i també estan en silenci. La peça s’expressa amb música d’Antonio Martinez Ñoño i té molt de flamenc amb percussió.
Estranyament al que podríem pensar minuts abans, la coreografia està interpretada per nois, els quals ballen i toquen, mentre se senten les veus femenines amb desesperança des del fons i el soroll de les portes de ferro que es clouen. Veus que s’alcen demanen que "volem veure la llum". Els ballarins, acompanyats del so del flamenc, fan una dansa que transmet sentiments d’angoixa, de solitud, de por, de repressió, d’anhels perduts…"In Memoriam" també ens va commoure. L’obra, que firma Sidi Larbi Cherkaoui, es presenta les dues cares de la relació d’una parella; quan tot flueix com una seda i quan tot s’enreda com un laberint. Ens va agradar la peça perquè va comunicar amb gran dosi de realisme com es pot passar de l’amor i la carícia a l’odi i l’agressió. El duet ho va comunicar amb moviments d’acció i reacció d’una manera esplèndida.
A "Wad-Ras" i a "In Memoriam" ja ens van donar compte que els intérprets van transmetre molt bé el contingut.. A "The prom" ("Festa de graduació") i "Whim" ("Caprici") es va confirmar del tot. Aquestes dues, pel seu estil més alegre, van ser un autèntic plaer.
Festa i ciutat
A "The prom", de Lorena Nogal, un conserge recorda la festa de joves titulats en una discoteca i s’hi va sumant quan la fotografia pren moviment. És una història de celebració, de retrobaments, d’amors, de plaers desenfrenats, d’adèus. I, per acabar, l’esperada coreografia "Whim", d’ Alexandre Ekman, sobre el caos de la societat moderna. L’obra, que comença sobre unes cadires com si fos un gratacel, es va expressar amb moviments intensos, vitalistes i frenètiques. També va al·ludir a la solitud, un estat que vam percebre quan els ballarins van pronunciar el seu nom com si reivindiquessin el seu jo. La música, amb Vivaldi, Ravel i Simone, va arrodonir una de les interpretacions més celebrades. I amb l’entusiasme provocat, vàrem tenir l’oportunitat de conèixer a les promeses perquè van participar amb una xerrada amb el públic interessat. Van coincidir en dir que tenen passió per la dansa. I ho van demostrar amb nota: un 10.
Fitxa
Coreografies: "Wad-Ras", de Montse Sánchez i Ramón Baeza; "The prom", de Lorena Nogal; "In Memoriam", de Sidi Larbi Cherkaoui i "Whim", d’Alexander Ekman. 22 de febrer. Centre Cultural Terrassa.
