La temporada de teatre presenta aquest dissabte "Así bailan las putas", una obra amb títol provocatiu que reflexiona sobre el patriarcat. La peça està escrita a quatre mans: Júlia Bertran, Ana Chinchilla, Jan Vilanova i Pau Roca; i està interpretada per les dues primeres amb la direcció de Roca. L’espectacle es presenta a les 20 h al Teatre Alegria.
Júlia Bertran explica que es tracta d’una proposta una mica singular. "Jo he publicat un llibre, "M’estimes i em times", que aborda el sentiment d’estimar i qüestiona moltes idees, entre aquestes la de l’amor romàntic. La productora de Sixto Paz es va interessar i vam començar a treballar la versió teatral. Van entrar en el procés de creació i el resultat és el que es veurà a l’escenari, encara que una mica allunyat del llibre".
Bertran remarca que "l’obra parla de la mirada masclista, dels actes violents que pateix la dona; la dona d’abans i també la d’ara. I el fil conductor és una classe de twerking, aquest ball en el qual es mou la pelvis de manera reiterada i s’interpreta com que la dona s’insinua. Però nosaltres proposem un canvi de mirada. El ball no és masclista; ho és la mirada que s’hi aboca".
L’actriu avança que l’obra és un còctel. "És una classe oberta, un confessionari, una lliçó d’història, una catarsi col·lectiva, un alliberament, una festa…. És moltes coses en una". I és que "Así bailan las putas" no és un muntatge convencional. "No hi ha escenari. Nosaltres ens movem entre el públic i aquest també es mou. No fem ballar a ningú, només aquells que ho volen, que ningú s’espanti per la invitació que fem de moure el cos".
Debut a l’escenari
L’espectacle suposa el debut de la periodista i escriptora Júlia Bertran en un àmbit totalment diferent. "És una aventura radicalment nova per mi perquè la meva feina és entrevista creadors i intèrprets i ara m’he posat a l’altra banda". Júlia diu que ha estat però molt enriquidora. "És una obra molt confessional, emocional, a partir d’experiències pròpies i m’hi trobo molt bé perquè a més les puc compartir de manera col·lectiva".
També destaca que a l’escenari estar amb molt bona companyia. "L’Ana Chinchilla és professora de ball, és de Colòmbia. I m’interessava aquesta mirada patriarcal i classista del món. M’agrada que no sigui una dona blanca de classe mitjana. I el binomi ha resultat perfecte i hem après les dues". La periodista, però, confirma que no té cap intenció de canviar d’ofici. "No, no, el periodisme m’apassiona però m’agrada provar. També canto, dibuixo… Sóc una tastaolletes".
Júlia Bertran i Ana Chinchilla van estar aquest dimarts a Terrassa per fer un tast del seu espectacle que presenten avui. Les creadores e intèrprets van protagonitzar un debat amb el títol "El femení de cos mai és cosa" al Teatre Principal. Bertran va valorar l’experiència d’interessant.
