David Millán és la gran emergència artística de Terrassa. Impressiona tant per la seva voluntat d’entroncar el seu treball amb la ciutat i el seu pòsit cultural, i el coneixement dels que el varen conformar (és un àvid col·leccionista de literatura local), com per l’afany d’experimentació i recerca i les moltes disciplines que toca. Fotògraf, escultor, músic, poeta (amb dos llibres publicats), cineasta (està rodant el seu primer llargmetratge, "Hipnosis"), autor de fanzines de còmic i també impulsor d’iniciatives tan singulars com ara les "accions lorquianes" (que recorden la presència del poeta a Terrassa) o l’esdeveniment "Mortadelada Dav" a Vallparadís, i pencaire al·lucinant, Millán és a hores d’ara l’home que sembla conèixer a tothom en el món de la cultura terrassenca, i que tothom vol conèixer. De tan polifacètic, sembla posseït per un cert esperit del Renaixement, però assenyala que la fotografia (fa anys que forma part del grup d’Amics de les Arts) és el seu camp de treball primigeni, el més antic i sentit.
A "Terrassa fantasmal", Millán ha aconseguit fotografiar la ciutat com si la veiéssim en un somni o una altra realitat. És una exposició de 48 fotografies, en blanc i negre, i d’edificis i llocs de la ciutat, totes fetes amb càmeres Polaroid (de revelatge en pocs minuts), fetes de manera que "quan les mires, no saps si estan fetes ara, fa setanta anys, o a finals del segle XIX".
Una fotografia de reflexió
Per això Millán ha obviat persones i elements d’actualitat. "Jugant molt amb els contrastos, els negres, els grisos, els blancs, fotografiant per exemple el Mercat de la Independència els dissabtes i diumenges d’hivern, quan surt el sol i el cel és gris, he buscat aquesta atemporalitat, una mica tètrica. Una fotografia de reflexió sobre el pas del temps, i sobre Terrassa, la meva ciutat, que m’estimo molt".
La "Terrassa Fantasmal" va néixer a la Rambla d’Ègara. Millan recorda, dels seus anys jovenívols, una Rambla plena de vida, el centre de la ciutat, amb un gran cinema on va veure les pel·lícules fonamentals. "Un dia, de cop i volta, em vaig adonar que s’havia convertit en una rambla molt trista. Vaig començar a fer-li polaroids i pensar-la com la ‘fantasmagòrica Rambla d’Ègara’, Així va començar aquest projecte."
Hi ha imatges de l’antic Hospital del Tòrax fetes fa tres setmanes, però que ben bé semblen que podrien tenir cent anys. El mateix amb la bòbila Almirall, el Teatre Principal, el pont de Sant Pere, la Masia Freixa, el Castell Cartoixa, algunes xemeneies. El bar Budweiser de la Rambla l’ha transformat en una taverna de principis del segle XX. I des del mateix punt de la Placeta Saragossa que es van fer les històriques fotografies del Gran Hotel Peninsular, que va funcionar fins a començaments de la dècada de 1920, ha plasmat una vista del capdamunt del carrer de Sant Pere.
Totes les fotografies de la "Terrassa Fantasmal" són de petit format, el que donen els dos tipus de cartutxos de les càmeres Polaroid (el SX70 i el 600). Es presenten emmarcades en la seva mateixa carcassa. "Cada cartutx té vuit fotografies. A l’exposició hi ha 48 fotografies, de manera que només cal multiplicar per vuit per saber el mínim número que he fet per aconseguir una col·lecció de vuitanta, de les que he triat aquestes". A Millán li agradaria convertir ‘Terrassa Fantasmal’, en un llibre, acompanyant amb textos unes imatges que conviden a fer literatura amb elles. I per estar fetes amb càmeres de pel·lícula instantània, totes són peces úniques. "No poden haver-hi dues polaroid iguals. En això també està la màgia de la fotografia instantània, i de treballar amb aquestes càmeres".w
L’origen
Millán recorda que, quan era jove, la Rambla d’Ègara estava plena de vida, amb aquell cinema on anava sovint. En veure-la convertida en una rambla trista, va començar a fer, allà, aquestes fotografies "fantasmagòriques"
Les dades
Exposició: "Terrassa Fantasma. Fotografies Polaroid"
Autor: David Millán
Lloc: Amics de les Arts (Cúpula)
Dades: Fins al 27 de febrer
