Joaquim Pérez i Raventós deu ser una de les persones amb més hores passades caminant pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. "Des de petit que hi he anat. Sant Llorenç ha sigut per mi una font d’inspiració, troballes, recerques, coneixement. M’hi he passejat molt i sempre he tingut la curiositat de saber el nom de les coses." I durant catorze anys (fins que el metge li va desaconsellar) ho ha estat fent, sovint, sol, acompanyat només del seu gos. "He gaudit molt anant sol, perquè així podia parar-me on volia, el temps que volia, anar allà on em portava la curiositat i les ganes de saber-ne més."
Especialment apassionat pel coneixement dels vegetals, completament autodidacte però ("la meva professió havia estat un altre"), quan es va crear la secció de ciències naturals del Centre Excursionista de Terrassa (CET) Pérez es va apuntar de seguida al grup de botànica. Van començar a fer sortides mensuals de botànica, i ell n’escrivia les cròniques, il·lustrades amb dibuixos també seus, que publicava a la revista Arxiu del CET. Aquestes cròniques, revisades, recopilades, constitueixen gairebé tots els capítols de "Singularitat de la flora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac", que Pérez acaba de publicar a la col·leció de llibres del Centre Excursionista de Terrassa.
Després de Joan Cadevall
Cal recordar que Pérez va ser el redescobridor, un dia del mes de juliol de 2012, de la presència al Parc de l’esperó de Bolós, científicament anomenat Delphinium bolosii i espècie endèmica de Catalunya. Ningú s’havia trobat aquesta planta (si més no, que n’hagués donat testimoni), descoberta per Pius Font i Quer el 1909, després que Joan Cadevall (autor de "Flora de Catalunya") la veiés l’any 1913 a la font d’Estenalles (és a dir, al llarg de tot un segle) per la qual cosa es creia extingida a Sant Llorenç. La troballa, corroborada pel gran savi terrassenc de les plantes, Àngel Manuel Hernández, va tenir un gran ressò en el món de la botànica catalana. "El descobriment més important fet al Parc Natural de Sant Llorenç dels darrers seixanta anys", segons Hernández, va ser objecte d’un memorable acte de presentació, amb la sala del CET ple de gom a gom.
Pérez dedica, per descomptat, tot un capítol del llibre a la història del redescobriment de l’esperó de Bolós, del que va veure un sol peu (exemplar)."Van ensenyar-los el lloc als biòlegs del Parc, que van dir que era molt rar que hi hagués una única planta. Van fer una recerca, i van trobar altres peus, en altres llocs. Em va saber greu, per cert, que diguessin que l’havien trobat ‘uns excursionistes de Terrassa’, ometent t el meu nom, també als treballs editats per la Diputació i l’UAB."
Quatre mai identificades abans
Però és que, a banda de l’esperó de Bolós, Pérez va fer quatre troballes més de plantes que mai havia vist ningú al Parc de Sant Llorenç, "i si ho havia fet, no ho va citar ni escriure enlloc). És per tant el descobridor absolut a la zona de la presència de l’herba pigotera, el cascall marí, l’orquídia Serapias vomeracea i l’escrofulariàcia Linaria arvensis (vegeu requadres).
Altres capítols de "Singularitat de la flora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac" estan dedicats a altres plantes que l’autor ha buscat i ha estudiat especialment: les falgueres, les orquídies silvestres, l’arenària de codina, els gèneres Erodium i Geranium i el de les saxífragues. Considera especialment valuós el següent a aquests, dedicat a les plantes paràsites del Parc, "de molta complexitat morfològica i fisiològica", el coneixement de les quals intenta fer accessible "i de forma pedagògica, per donar-ho a conèixer fugint d’un llenguatge molt científic".
El darrer capítol, abans del glossari, és inèdit (no havia sortit a Arxiu del CET) i està dedicat a "El cromatisme de la tardor i de les flors", un text en què la ciència botànica es dóna la mà amb la poesía, en cloure’s amb els versos de "L’ànima de les flors", de Joan Maragall.
"De botànica, no se’n pot saber mai de tot", diu Pérez. I tampoc del Parc. Alguns estudiosos citen als seus llibres plantes paràsites que, després de tants anys de trepitjar-lo, i la seva recerca en aquest àmbit, mai ha vist. I a Sant Llorenç existeixen moltes famílies i tipus de flora a les quals mai s’ha dedicat. Quan li pregunto per la possible presència de solanàcies i/o altres de tipus al·lucinogen, em respon rotund que "no n’he buscat mai". "Si mai torno a fer un altre llibre, serà sobre líquens, un món preciós, molt poc conegut, i molt indicatiu de la contaminació atmosfèrica".
Les dades
Títol: "Singularitat de la flora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac"
Autor: Joaquim Pérez i Raventós
Editorial: Òmnia Books (col·lecció "CET de llibres")
Preu: 18 euros
