"Aquest ha estat, d’alguna manera, ‘l’any de les dones’. Per això hem triat, per a la portada de ‘Terrassa 2019’, una fotografia de la manifestació del 8 de març. Mai hi havia hagut a la ciutat una manifestació feminista tan multitudinària, que va sorprendre tothom", comenta Montse Saludes, autora del "llibre de l’any" d’Arxiu Tobella, que ahir al vespre aquesta funció va presentar a la seva seu. Des del 1987 ho ha estat de les fotografies d’aquesta col·lecció de llibres que presenten, ordenats dia a dia, les notícies i els fets més rellevants d’un any terrassenc, i en aquest, per primera vegada, també ha escrit els textos (i n’ha coordinat l’edició). "Ja posats amb el llibre, i amb els anys que porto treballant-hi, em vaig decidir a provar de fer també els textos."Els índexs (de persones, diversos i preus del Mercat de la Independència), han estat elaborats amb la col·laboració de Rosa Barba.
També el pròleg està signat per una dona, l’esportista Sarai Gascón, que ahir va agrair a la fundació l’oportunitat d’escriure’l. Gascón hi recalca l’esforç d’Arxiu Tobella amb el seu anuari "per fer-nos reviure el passat i per tornar-nos a posar la pell de gallina amb els esdeveniments que a cadascú de nosaltres ens han marcat i no volem oblidar".
"A manera de 155 perpetu"
Per què el 2019 la dona és encara un tema de debat? Per què encara han de sortir al carrer a reivindicar els seus drets? És una pregunta que es va fer a la conferència (cada any n’hi ha una, a la presentació del llibre d’Arxiu Tobella, i la d’ahir era "Terrassa en femení") la coneguda historiadora de l’art Ana Fernández. "Sobre les dones, a manera de 155 perpetu, han recaigut sempre greus restriccions, primer les derivades de la morfologia sexual: imposant el repartiment de tasques. Després, des de les primeres manifestacions preindustrials, quan el binomi força/habilitat deixà de ser important, vingueren les restriccions de rols, més cruels i frustrants que les primeres, ja que condemnaven les dones a la invisibilitat".
Al segle XIX, Terrassa dóna prova "del possibilisme social femení (no eròtic, però si cultural) i, fins i tot, d’alguna ‘salonnière’ terrassenca, fonamentalment a través dels nombrosos centres educatius exclusius per a dones joves que començaren a obrir-se a la ciutat a partir de 1858 i fins ben entrat el segle XX".
La historiadora esmentà figures com ara les mestres Petra Cervera, Teresa Curet, Enriqueta Castañé o Magdalena Rossell, "entre moltes altres, representatives d’allò que es volia ensenyar i clivellar en les ments d’aquelles joves, distingint, però, entre filles de l’oligarquia i noies obreres, distinció classista que obre, per si mateixa, tot un altre tema que no dóna temps a tractar".
Una ciutat "morigerada"
En aquells centres se’ls impartia govern i administració de llar i "dosis controlades d’habilitats artístiques musicals o plàstiques, que no despertessin, però, perilloses vel·leïtats bohèmies". A principis del segle XX, Terrassa tenia fama de "morigerada", per aquesta cultura de la dona. Fins i tot la premsa ho deia.
Fernández repassà tot seguit algunes de les accions que, d’ençà de la dècada de 1980 fins ara, s’han fet en pro de la dona a Terrassa. I va acabar llençant preguntes punyents: "Termes com empoderament, lideratge, paritat, són o no els més adequats a l’hora d’aconseguir l’equitat? Si ja al segle XIX entre les pròpies dones es discutia si aquestes estratègies eren les més adequades i encara ho continuem discutint, no serà que en alguna cosa ens estem equivocant?".
Les dades
Títol: "Terrassa 2019"
Autora: Montse Saludes
Edita: Arxiu Tobella
Preu: 25 euros
