Durant la primavera de 2013 va ploure molt, la qual cosa "va produir una floració quasi excepcional dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Es van poder observar nombroses plantes d’espècies molt poc freqüents que en temporades més seques són pràcticament inexistents". N’hi ha dues que no havia estat mai citades, "almenys que jo en tingui constància, i que, pel seu hàbitat natural, haurien de ser-ne pràcticament alienes". Una és l’orquídia Serapias vomeracea (no té nom comú), "una planta baixa, d’uns 40 cm d’alçada", de la que va detectar-ne un sol exemplar, als peus codolars del Montcau, amb una orientació de llevant-ponent.
L’altra és el cascall marí, Glaucium flavum de nom científic, "planta de gran bellesa que pot ser bianual o perenne, amb unes tiges que poden arribar a 1 metre d’alçada". Veure-la al Parc Natural va ser tota una sorpresa. "Segons diversos autors, pot haver-se desplaçat pel riu Llobregat, arribant al Bages. Però ara ha estat localitzada per sobre dels 700 m, sota el Turó de la Cort Fosca, al rodal de la pista nova, on s’hi van comptar uns 8 o 9 peus. Amb aquests antecedents la seva presència al Parc Natural és notablement excepcional".
