També Pérez ha sigut el primer a veure i testimoniar la presència al Parc de l’escrofulariàcia Linaria arvensis. És una “herba anual, d’uns 20 cm d’alçada, d’aspecte delicat, que pot passar fàcilment desapercebuda, tota ella de color glauc; floreix d’abril a juliol i fructifica a mesura que van madurant els fruits”. Creix a “codines, pedregars i marges de camins, sobre substrats calcaris o silícics”, i no havia estat localitzada ni observada fins ara dins la flora del Parc. Pérez ho ha certificat consultant bibliografies i bancs de dades de flora de Catalunya, i a biòlegs. Sí que hi ha citacions de trobar-la al Bages i a Collserola, entre altres llocs. D’escrofulariàcies n’hi ha per tot el Parc, sense ser de les més freqüents. A aquesta família pertanyen la didalera groga, la conillets, la violeta de pastor, l’herba blenera o tripons.
